Andalusia Playa de Mónsul

Published on abril 23rd, 2012 | by companysdeviatge

2

Cales entre volcans, el Cabo de Gata

Què és el que et decideix a viatjar a un lloc o a un altre? Per a nosaltres aquest viatge va començar amb Joe Strummer i els Clash. Però això no va ni de punk, ni de Londres. Anem cap al sud, cap al Cabo de Gata, a on el llegendari cantant es va traslladar amb la seva família fugint de l’èxit i va trobar-hi un lloc per gaudir de la vida envoltat de bons amics. El documental “Quiero tener una ferretería en Andalucía”, on s’explica aquesta etapa de la seva vida, ens va inspirar a seguir els seus passos acompanyats també de dos bons amics.

Sierra de GataÉs Setmana Santa i després de vuit cents quilòmetres en cotxe, la Serra de Gata ens rep amb el cel rogenc, el sol a punt de pondre’s i el mar encrespat per les ratxes de vent de ponent, recordant-nos que en aquest extrem de la península, on les cales paradisíaques i el sòl volcànic es confonen, la natura és la protagonista.

Sense cap mena de dubte, les platges i els penya-segats són un dels principals atractius del Parc Natural del Cabo de Gata – Níjar i val la pena resseguir el perfil accidentat de la costa a peu, per anar descobrint les particularitats de les roques i del terreny, i les nombroses cales que la força de l’aigua i del vent han esculpit en el paisatge.

El recorregut des del Far fins a San José ofereix unes vistes espectaculars i els diferents tipus de roques ens obsequien amb una variada paleta de colors blancs, ocres, vermells i grisos, combinats amb els blaus intensos i els turqueses de l’aigua del mar.

Cala RajáEl primer tram és el més accidentat i solitari. Si deixes la carretera i t’apropes a la vora dels penya-segats, tindràs una bona perspectiva de les cales més inaccessibles. La Cala Rajá, una de les poques a les quals es pot baixar a peu, és un espectacular amfiteatre de roca vermellosa que contrasta amb el penya-segat blanquinós que ha quedat aïllat al bell mig de la sorra, com si l’haguessin separat de la costa amb un tall de destral.

Des del mirador de la Vela Blanca, la panoràmica del relleu de la costa fins a la platja de Mónsul és perfecta i les cales semblen mossegades que el mar ha fet a la terra. La Cala Carbón, la primera a la qual es pot accedir, és un racó tranquil i solitari en aquesta època de l’any que convida a seure i contemplar i escoltar el mar. Però el fort vent ens fa continuar l’excursió i arribem fins a la platja de la Media Luna, que deu el nom a la seva forma i al color grisós de la sorra i les roques. La platja de Mónsul és la més famosa. Aquí s’hi va rodar l’escena en què Indiana Jones i el seu pare fan estavellar l’avioneta que els persegueix, espantant els ocells de la platja, a Indiana Jones i l’última croada. A més de ser una de les més grans de l’itinerari, és la més diferent i en la qual potser es fa més palès l’origen volcànic de la regió en què ens trobem. La sorra de to gris fosc i l’enorme roca al bell mig de la platja s’adiuen a la perfecció amb el blau intens del mar.Playa de Mónsul

Un fet remarcable és que en tot el recorregut per les platges no hi trobaràs cap quiosc on poder comprar begudes o menjar, així que,  o portes avituallament o t’apropes a San José, el poble més proper.

Antic poble de pescadors, San José barreja l’estil mediterrani de casetes blanques amb l’ambient hippie que respiren els seus carrers. Dedicat al turisme sostenible, ara no està tan atapeït com a l’estiu i s’agraeix poder gaudir de la seva atmosfera relaxada. La platja de los Genoveses, a dos quilòmetres, és una de les més idíl·liques. Flanquejada per dos petits turons, l’aigua és cristal·lina i la sorra, entre daurada i gris. Sota la llum del capvespre, et captivarà.

Més al nord de San José, el Playazo és una altra platja de postal, i amb molta història. Fa cinc cents anys, aquí hi havia una fàbrica i cases de miners, de les quals actualment no en queda cap rastre a la sorra, però sí a Rodalquilar, el poble al qual pertany. Aquesta localitat va viure el seu esplendor entre finals del s. XIX i la primera meitat del s. XX, gràcies a l’activitat minera i especialment a l’or que s’amagava en aquestes calderes volcàniques. Les mines estan tancades des de 1990 i ara es poden visitar les ruïnes de l’antiga planta de tractament i altres instal·lacions abandonades. A més, hi ha un museu i un jardí botànic.

Playa de los MuertosNo podem marxar del Cabo de Gata sense trepitjar la platja de Los Muertos, que tothom ens ha recomanat, tot i que el seu nom té un origen macabre. Antigament hi anaven a parar els cadàvers dels nàufrags arrossegats pels corrents. En veure-la, ens queda clar per què val la pena anar-hi. La sorra blanquinosa té el gruix perfecte, ni massa fina, ni plena de còdols, i l’aigua és d’un blau turquesa caribeny que no et canses de contemplar. Això sí, la vista és molt diferent, si mires cap a un costat o l’altre. A la dreta, la platja culmina en un petit turó que fa de barrera natural i que evoca la quietud del paradís. A l’esquerra, en canvi, la vista del port industrial de Carboneras esguerra una mica la màgia de l’indret.

El Parc Natural del Cabo de Gata – Níjar ha estat tot un descobriment. Després d’aquesta escapada, entenem perquè Joe Strummer va triar aquest racó per donar un gir a la seva vida, tot buscant anonimat, un ritme slow i un entorn natural fantàstic on assaborir els plaers de la vida. Esperem tenir l’ocasió de tornar-hi per explorar-lo més a fons.

Un llit, un mos, un bar

Dins mateix del parc natural hi ha diversos càmpings que ofereixen tant zona d’acampada com bungalows i cases rurals que trobes anunciades per la carretera. Nosaltres hem llogat un bungalow al càmping Cabo de Gata.

San José té una gran i variada oferta de restaurants. Un local autèntic de tapes i racions de la zona és la Freiduría Mediterránea, regentada per en Juan, que amb la seva gràcia i salero, s’encarrega que mengis bé i a bon preu.

El Bar de Jo, a Los Escullos, és tot un referent nocturn i era molt freqüentat per Joe Strummer, però només obre a l’estiu. El propietari, en Jo Bel, un clàssic motard francès, té un altre local a San José, Jo Bar Planet, on també hi fan concerts, que sí obre tot l’any.

Tags: , , , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



2 Responses to Cales entre volcans, el Cabo de Gata

  1. carlesprats says:

    He trobat el vostre bloc per casualitat i m’ha semblat genial que el nostre documental us hagi fet ganes de viatjar pel Cabo de Gata. Per cert, em sembla un bloc excel·lent.

    M’he permès reproduir un fragment del vostre post i una foto al bloc del documental:

    http://quierotenerunaferreteriaenandalucia.blogspot.com.es/2012/05/la-ferreteria-inspira.html

    Una abraçada!

    Carles

    • Hola Carles!
      Ens alegrem que t’hagi agradat. T’agraïm molt les teves paraules i la menció.
      El documental va ser tot un descobriment per a nosaltres i esperem que serveixi d’inspiració a més gent.
      Que vagi bé! Una abraçada!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies