A Altaïr Marae de Te Kaha

Published on juny 20th, 2013 | by companysdeviatge

8

Road trip per la East Coast maorí

El nostre recent viatge a Nova Zelanda ens ha aportat experiències inovidables i una d’elles ha estat recórrer amb la campervan la East Coast de l’Illa Nord. Aquí és on es va produir un dels primers contactes entre europeus i maoris al segle XVIII. També és el primer lloc del món en veure sortir el sol cada matí. Amb pocs habitants i encara menys turistes, és un bon lloc per endinsar-se en l’art i la cultura maori, tot gaudint d’un paisatge formidable. Aquesta és la crònica que hem escrit per a Altaïr.

Article East Coast Maorí a Altaïr

És el primer lloc del món en veure sortir el sol i uns dels més remots i menys poblats de l’Illa Nord de Nova Zelanda. També va ser on el Capità James Cook va trepitjar per primer cop aquest país l’any 1769. L’East Coast (Costa Est) compta amb una de les carreteres escèniques més belles de l’Illa Nord, la SH35, que recorre capritxosos penya-segats i badies de l’oceà Pacífic, a més de ser el nucli més visible i menys turístic de la cultura maori.

Dos tòtems tallats en fusta que simbolitzen el primer contacte entre maoris i europeus, són el punt de partida d’aquest road trip. Opotiki és la primera localitat de la ruta i el seu carrer principal, que aglutina quasi tots els establiments del poble al més pur estil western, exhibeix un altre tòtem de fusta tallat per diversos artesans maoris, mestres en la matèria. Aquest va ser un dels primers llocs poblats per maoris.

Talla maori a l'escola de Torere.

Talla maori a l’escola de Torere.

El següent nucli habitat on val la pena fer una parada és Torere. Crida l’atenció veure l’església anglicana junt a la marae, però és molt habitual ja que moltes comunitats maoris són també cristianes. La marae és un símbol de la identitat tribal que en els seus orígens designava l’espai obert que hi ha davant de la casa sagrada, on els sacerdots feien els rituals, però actualment és un espai per a la comunitat que consta d’una casa de reunions amb escultures tallades en fusta, un menjador i una cuina. A Torere destaca especialment l’entrada a l’escola, amb impressionants talles de fusta de color vermell intens esculpides a finals dels anys noranta i que representen la història de la tribu local, Ngaitai Iwi.

A partir d’aquí, la carretera, solitària i pràcticament sense benzineres, va seguint la línia de la costa i desviant-se a petites comunitats situades en paratges idíl·lics i sovint força amagats. En alguns trams, l’únic rastre d’aquestes petites localitats són les curioses bústies que s’amunteguen en un costat de la carretera o les senyals que indiquen on es troba la marae. Una de las més boniques és la de Te Kaha.

Pohutukawa a Anaura Bay.

Pohutukawa a Anaura Bay.

El tret paisatgístic més característic de l’East Coast és el pohutukawa (arbre de Nadal de Nova Zelanda), que s’aboquen a la vora dels penya-segats per unir el vermell brillant de les seves flors amb el blau intens de l’oceà Pacífic. Precisament a Te Araroa hi ha el pohutukawa més gran i vell de Nova Zelanda, amb més de 600 anys.

Aviat s’arriba a l’extrem més oriental de l’illa i el més proper al meridià de Greenwich, el far d’East Cape, el primer del món en veure sortir el sol cada matí. Si es vol experimentar cal matinar per pujar les 700 escales a temps. Després, la carretera es separa de la costa fins arribar a Tikitiki, localitat famosa per l’església St. Mary de Tikitiki, l’interior de la qual fusiona a la perfecció la tradició cristiana amb l’art maori. Travessers de fusta pintats amb símbols maoris, parets decorades amb sanefes fetes de harakeke (lli neozelandès) i una infinitat de detalls confeccionats a mà.

Interior de l'esgésia St Mary de Tikitiki.

Interior de l’esgésia St Mary de Tikitiki.

Moll de Tolaga Bay.

Moll de Tolaga Bay.

Novament, la ruta ofereix vistes al Pacífic i s’encadenen els desviaments a badies paradisíaques com Anaura Bay, on va ancorar l’Endeavour capitanejat per l’explorador James Cook el 21 de octubre de 1769. Els caps maoris de la tribu local els van rebre amistosament i es van poder abastir d’aigua potable per continuar el seu viatge. Aquesta platja convida a parar el rellotge i deixar-se portar per la màgia del lloc. També Tolaga Bay, batejada així pel Capità Cook, s’enduu el premi de tenir el moll més llarg de Nova Zelanda, que s’endinsa més de 600 metres al Pacífic. Antigament, l’únic accés era per mar i el moll rebia tràfic de grans embarcacions, ara és regentat per pescadors locals i estiuejants. Per últim, Gisborne és la ciutat que posa fi a la carretera escènica SH35, un viatge iniciàtic per descobrir la cultura maori i gaudir de paisatges verges i solitaris, a càmera lenta.

Tags: , , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



8 Responses to Road trip per la East Coast maorí

  1. Sandra says:

    Tiene que ser todo un sueño recorrer Nueva Zelanda y pensar que eres de las primeras personas en ver salir el sol. Cuando los tuyos todavía no han terminado su día tú ya estás estrenando uno nuevo. El planeta tiene cosas maravillosas.

    • Hola, Sandra.
      ¡Totalmente de acuerdo! El planeta tiene rincones magníficos y tener la posibilidad de vez en cuando de explorar alguno de ellos es un auténtico privilegio. Nueva Zelanda es un país muy especial y un viaje que nunca olvidaremos.
      ¡Un abrazo!

  2. Miryam says:

    No sé casi nada acerca de esta cultura y me ha gustado saber algo más gracias a vosotros. Estuve en Altair cuando contasteis vuestra aventura por Nueva zelanda y allí ya me cautivasteis. Así que ha sido bonito volver a recordar. Saludos

    • ¡Gracias, Miryam! Nos alegra que te gustara la charla y que te contagiáramos nuestra pasión por Nueva Zelanda. Pues en enero de 2015 repetiremos escenario, ya que en breve saldrá publicado nuestro libro y lo presentaremos en Altaïr. Si te animas, será un placer verte allí.
      ¡Un abrazo!

  3. Ruben Alonso says:

    Me ha encantado leer este artículo y recordar mi viaje al mundo Maorí. Reconozco que acabé sucumbiendo a esos Maori Villages.

    • ¡Hola, Rubén!
      Jeje, no creas, nosotros también fuimos al Tamaki Maori Village y la verdad es que también lo disfrutamos, incluso uno de nosotros acabó ejerciendo de jefe de tribu visitante. En cuanto a la cantidad de turismo, el contraste entre Rotorua y la solitaria East Coast es brutal.

  4. Estupenda forma de transportarnos a la otra parte del mundo, donde espero poder ir en tiempos mejores 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies