A Altaïr

Published on agost 9th, 2013 | by companysdeviatge

2

El Museu de l’Stasi a Berlín

Berlín és una ciutat on es respira història a cada cantonada. Museus, monuments i, és clar, el Mur, són recordatoris d’alguns moments clau del segle XX. Un museu poc conegut i una mica apartat del centre és el Museu de l’Stasi, que té la seu a l’antic quarter general del Ministeri per a la Seguretat de la RDA i aprofundeix en el funcionament d’una organització que fou tot un referent internacional en tècniques d’espionatge i de repressió. T’expliquem què hi podràs veure en aquest article per a Altaïr.

L’Stasi, el Ministeri per a la Seguretat de la República Democràtica Alemanya, va ser un dels serveis d’espionatge més eficients del món i pioner en les seves tècniques. Actualment, el seu quarter general, reconvertit en museu, es pot visitar a Berlín.

Mostres de suor dels interrogats.

Mostres de suor dels interrogats.

A la seqüència inicial de “La vida dels altres” el malaguanyat Ulrich Mühe ofereix una classe magistral sobre com realitzar un interrogatori. S’hi fa especial èmfasi en la importància d’aconseguir mostres de suor dels interrogats perquè els gossos puguin rastrejar-les. En una vitrina del Museu de l’Stasi, dos flascons de vidre meticulosament etiquetats ens revelen com es guardaven els draps amb aquestes mostres.

Furgoneta de detencions de l'Stasi.

Furgoneta de detencions de l’Stasi.

Al rebedor de la “Haus I”, edifici principal del ministeri, una furgoneta de detencions real de l’època és l’inici de la visita a l’exposició. La primera part se centra en la ideologia i la tradició del socialisme imposat pel SED, sigles alemanyes del Partit Socialista Unificat d’Alemanya. Un passadís ple de pòsters propagandístics endinsa el visitant en un món utòpic en el qual es presenta a la RDA com un país punter i avançat, en el qual missatges optimistes, rostres somrients i confiats, amaguen l’espionatge entre veïns i un control orwellià de la ciutadania per part de l’estat.

Diferents sales amb panells informatius en alemany i anglès mostren la jerarquia i l’estructura creada pel Partit per perpetuar el seu règim. Des dels principals ideòlegs del socialisme fins a les organitzacions destinades a la formació dels nens i els més joves, com els Joves Pioners, les vitrines recopilen tot tipus d’objectes i documents. Bustos dels secretaris generals del Partit, tapissos amb els rostres dels ideòlegs del socialisme comparteixen espai amb textos i dibuixos infantils en els quals els nens alaben les virtuts del seu país, i fins i tot és possible escoltar cançons i himnes del Partit.

Despatx del quarter general de l'Stasi.

Despatx del quarter general de l’Stasi.

La segona part de la visita transcorre per diversos despatxos i sales de reunions que es conserven tal i com eren llavors: mobiliari sobri i de fusta fosca, cortines espesses de to beix, velles màquines d’escriure, telèfons retro amb marcatge de disc, centraletes telefòniques i intercomunicadors, i un dels primers models de destructores de paper. Es recorren fins i tot les estances més privades d’Erich Mielke, que va dirigir l’Stasi des de 1957 fins a la caiguda del mur de Berlín, al 1989. En el seu afany per millorar i engrandir la seguretat estatal, durant el seu mandat va aconseguir augmentar de 14.000 a 91.000 el número de funcionaris que treballaven per a l’Stasi.

Càmeres ocultes utilitzades per l'Stasi.

Càmeres ocultes utilitzades per l’Stasi.

La sensació de ser vigilat era constant i pràcticament impossible d’eludir. Impacta veure a les vitrines els artefactes tan avançats d’espionatge i la seva elevada presència en elements quotidians. Càmeres ocultes no només en maletins i rellotges, sinó en regadores, troncs d’arbres i travessers de vies de tren. No és d’estranyar que l’Stasi fos un referent internacional per als serveis d’espionatge de tots els països.

En una exposició temporal annexa, testimonis reals mostren també el setge que l’Stasi era capaç de portar a terme a persones sospitoses d’activitats contràries al Partit. El seu títol, “Feind ist, wer anders denkt” –“L’enemic és aquell que pensa diferent”–, il·lustra a la perfecció com la forma de pensar era suficient per jutjar i arrestar a algú.

També és possible visitar en dates concertades els arxius de l’Stasi, on es conserven 111 quilòmetres de documents, 1’7 milions de fotografies i més de 28.000 gravacions d’àudio, corresponents a les investigacions i detencions que va realitzar el Ministeri entre 1950 i 1989.

A més del material i els objectes exposats al Museu de l’Stasi, de gran valor documental, les parets de l’edifici desprenen història, i visitar-lo és una gran oportunitat per indagar en les intimitats del que durant anys va ser el servei secret més temut pels qui el van patir i més imitat pels qui envejaven la seva eficàcia.

Pàgina web de l’Stasi Museum Berlin: http://www.stasimuseum.de

Com arribar: Línea U-5, estació Magdalenenstraße.

Tags: , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



2 Responses to El Museu de l’Stasi a Berlín

  1. aina borrell says:

    Hello,
    We are four students from the Ipsi school in Barcelona. We are elaborating a school project based on the Stasi. To rely on more information a part from the internet and books, we would appreciate if you could send us an example of a document made by the Stasi to analize it and use it as a model to follow in our project. If that isn’t possible, we would find thankful any tipe of information that may not be found easily, or any tipe of help.
    If possible, we would wait to receive your answer before the 15th of February.
    Thank you for your time.

    • Hola, Aina!
      Si et sembla bé, ens dirigim a tu en català.
      Pel que fa a la teva sol·licitud, dubtem que et puguem ajudar. Nosaltres vam visitar el Museu de l’Stasi, que està obert al públic com qualsevol altre museu, però no disposem de cap informació específica ni de cap document més enllà del que hem escrit al post. Sí que et podem dir que l’arxiu de l’Stasi és obert a visites concertades i aquí sí que tenen els informes que en el seu moment havien fet de la gent que havien espiat, però nosaltres no hi vam entrar. En tot cas, pots mirar de contactar directament amb el Museu i l’Arxiu, però segurament ja ho has fet.
      Per si et pot interessar, hi ha un llibre d’en Markus Wolf que es titula “L’home sense cara” (Quaderns Crema) que són les memòries d’un ex director de l’Stasi.
      Molta sort amb el projecte, que ens sembla molt interessant 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies