Cròniques de viatges Gorges del Dades

Published on desembre 5th, 2013 | by companysdeviatge

2

Excursió per les Gorges del Dades al Marroc

Més coneguts com “dits de mono” o “cervell de l’Atles”, els penya-segats de Tamlalt són unes curioses formacions verticals i arrodonides de gres vermellós. Vistes en la distancia i a causa de la seva disposició agrupada semblen peus esculpits a la roca i són un dels grans atractius de les gorges del Dades, a l’Alt Atles marroquí.

Formacions anomenades

Formacions anomenades “Dits de mono”

Procedents d’Ouarzazate, el trajecte fins aquí transcorre per la carretera de les mil casbes i el meravellós oasi d’Skoura, mentre que venint del desert de Merzouga, el viatger es troba amb les gorges i el palmerar de Todra. Sigui com sigui, la recompensa d’arribar a Aït Arbi és inqüestionable. Molts viatgers s’acontenten amb fotografiar el canó i els “dits de mono” des d’un mirador, però val molt la pena l’experiència d’endinsar-se i recórrer-lo a peu.

Per conèixer bé un lloc s’ha de caminar i amb l’ajut de Viajes Marrakech vam poder incloure aquesta petita excursió a la nostra ruta. “Quantes hores voleu caminar?” és el primer que ens pregunta amb un somriure d’orella a orella en Hussain, un guia bereber local que coneix a la perfecció aquestes muntanyes on sempre ha viscut. “Fins que es pongui el sol” contestem. Dit i fet, ens posem en marxa.

Riu Dades (esquerra) i roca en equilibri en parets del canó (dreta)

Riu Dades (esquerra) i roca en equilibri en parets del canó (dreta)

En Hussain mostrant-nos una casba abandonada

En Hussain mostrant-nos una casba abandonada

Baixem a la vora del riu Dades, caminant entre els horts dels veïns de la zona, i tot i que gairebé no trobem ningú, sí que veiem alguns vols de fang amb restes de tagín. Creuem el riu en diverses ocasions a través del què en Hussain anomena ponts berebers, és a dir, troncs o pedres col·locades a mode de pont natural. Cap enrere s’estén la gorja de Miguirne, on es formen piscines naturals on refrescar-se, però al novembre a 1.600 metres d’alçada, encara que llueixi el sol, la remullada no ve gaire de gust.

Ben a prop dels

Ben a prop dels “dits de mono”

Nosaltres continuem cap endavant, paral·lels al curs del Dades. Poc després comencem a pujar per les roques i a guanyar alçada per admirar les vistes. Les cases d’adob es camuflen amb les muntanyes de tons groguencs i rogencs, en contrast amb el verd dels horts i l’arbreda a tocar del cabal del riu. Passem per algunes casbes abandonades i en ruïnes. En ocasions, el Hussain ens fa esperar per assegurar-se que el camí és practicable. Aquí no hi ha senders marcats ni rutes establertes, el riu va canviant el seu curs i el dels que recorren aquests paratges.

Panoràmica de la vall des del canó del Dades

Panoràmica de la vall des del canó del Dades

En Hussain encomana el seu entusiasme per la natura i la bellesa del lloc i no para de fer broma en el seu llenguatge “mix salad”, como ell anomena la barreja de francès, anglès, espanyol i àrab amb la qual queda clar que quan hi ha voluntat de comunicar-se els idiomes no són una barrera.

Seguint els seus passos, impressiona caminar entre estretíssimes parets vermelloses, per les quals a l’hivern i la primavera passa el riu, i sortejar a quatre potes les enormes roques despreses per l’erosió i ara suspeses en equilibri. Ens enfilem altre cop entre pedrots i ens trobem enganxats als “dits de mono” i davant d’una immensa vall.

Formacions rocoses al final de l'excursió

Formacions rocoses al final de l’excursió

A partir d’aquest punt, la ruta és sobretot plana i de baixada. Passem pel costat d’un discretíssim cementiri sense recinte fins arribar a unes fantàstiques i altíssimes formacions rocoses molt diferents als “dits de mono” i amb diverses capes d’estrats d’un to groguenc uniforme. Quan parem per admirar-les i fotografiar-les de prop, notem la presència de la lluna avisant-nos sobre la imminent posta de sol. Accelerem el pas de tornada al poble entre els horts berebers, respirant ja el fred nocturn.

El nostre allotjament a Aït Oudinar és immillorable: Chez Pierre és un hotel acollidor que destil·la encant al més pur estil de les casbes. Enganxat a les muntanyes, amb habitacions espaioses i còmodes, entramats de fusta policromada al sostre, catifes i cobrellits teixits artesanalment. El sopar, exquisit, amb una base d’ingredients i productes locals, com el deliciós formatge de cabra, però reinventada i creativa. La millor opció després de l’excursió per les gorges del Dades.

Tags: , , , , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



2 Responses to Excursió per les Gorges del Dades al Marroc

  1. Molt i molt interessant, nois!
    Coneixem poquet del Marroc, però sempre ho recomanem i volem tornar tard o d’hora. Articles com els vostres són els millors per pensar en una destinació.

    Salut i bons viatges!!!
    Manel i Cristina

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies