Catalunya Escalinata de les Sirenes als Jardins de Santa Clotilde

Published on juliol 4th, 2014 | by companysdeviatge

0

El llegat indià de Lloret de Mar

“Els que tornen amb diners són anomenats americanos. Els que tornen sense res, no tenen nom. Els que no tornen, tampoc”.

A la segona meitat del segle XIX molts lloretencs ho van deixar tot per anar a fer fortuna a les Amèriques, principalment a Cuba. Igual que ara passa en d’altres indrets del món, eren pocs els que assolien l’èxit, però quan tornaven els agradava fer-se notar construint mansions i invertint en patrimoni per a la seva vila natal. Cada mes de juny Lloret de Mar celebra la Fira dels Americanos i enguany hi hem anat amb un blogtrip organitzat per Lloret Turisme i la revista Descobrir.

Aquest és l’itinerari que hem fet i que et proposem si vols conèixer el llegat indià de Lloret de Mar.

Cementiri Modernista de Lloret de Mar.

Cementiri Modernista de Lloret de Mar.

Comencem pel Cementiri Modernista, que forma part de la Ruta Cultural Europea de Cementiris Singulars. Patrocinat per famílies indianes de Lloret i burgesos barcelonins, es va inaugurar l’any 1901 i s’hi van implicar arquitectes de la talla de Joaquim Artau, Puig i Cadafalch i Bonaventura Conill. Tot caminant entre els panteons, més que un cementiri sembla una col·lecció d’obres d’art modernistes que es disputen l’atenció del visitant. Els més espectaculars, al pis de dalt, ens donen pistes de qui eren els indians més rics i reputats i anem coneixent els negocis i les històries personals que els envolten. Destaquen el de la família Costa-Macià, amb mosaics a l’interior i gàrgoles amb forma de drac, o el dels Esqueu-Vilallonga, visible des de qualsevol punt, així com els hipogeus de les famílies Camps-Nonell, amb una figura femenina orant, i Fàbregas-Mataró, amb un àngel que duu una ofrena floral i la inscripció tempus fugit. I és que en aquest cementiri no hi ha morts, sinó gent que espera la mort.

Panteons de les famílies Casanovas-Terrats (obra d'Antoni Maria Gallissà) i d'Esqueu-Vilallonga (obra de Bonaventura Conill).

Panteons de les famílies Casanovas-Terrats (obra d’Antoni Maria Gallissà) i d’Esqueu-Vilallonga (obra de Bonaventura Conill).

Mosaics i gàrgola del panteó de la família Costa-Macià, obra de Puig i Cadalfach.

Mosaics i gàrgola del panteó de la família Costa-Macià, obra de Puig i Cadalfach.

Hipogeus de les famílies Camps-Nonell (obra d'Ismael Smith) i Fàbregas-Mataró (obra de Bonaventura Conill).

Hipogeus de les famílies Camps-Nonell (obra d’Ismael Smith) i Fàbregas-Mataró (obra de Bonaventura Conill).

Interior de la capella de Sant Pere del Bosc amb la goleta.

Interior de la capella de Sant Pere del Bosc amb la goleta.

En un espai idíl·lic enmig del bosc i amb vistes al mar es troba el següent indret destacat d’aquesta ruta. El santuari de Sant Pere del Bosc va ser un monestir benedictí des de finals del segle X fins al segle XVII, cremat en dues ocasions per les tropes franceses. Mig en ruïnes, però molt estimat pels lloretencs, va entrar a subhasta l’any 1860 amb la desamortització de Mendizábal i va ser l’indià Nicolau Font i Maig qui el va comprar des de Cuba. Quan va tornar a Lloret en va iniciar el procés de restauració amb la col·laboració de l’arquitecte Puig i Cadafalch i l’escultor Eusebi Arnau. Del conjunt patrimonial encara se’n conserva l’antiga capella, amb pintures precioses a l’interior i una reproducció de la goleta amb la qual en Nicolau va tornar de Jaruco (Cuba), per això se’l coneixia com el Comte de Jaruco, tot i que mai va acceptar el títol degut a les seves fortes conviccions republicanes.

La resta de l’edifici està ocupat per un restaurant i l’Hotel-Spa Sant Pere del Bosc, que temps enrere havia estat també un asil. L’excel·lent ubicació enmig del bosc amb vistes al mar, converteixen aquest hotel en un oasi per al relax i la desconnexió, que compta fins i tot amb una piscina d’aigua salada a l’aire lliure i on les antigues cel·les dels monjos s’han reconvertit en habitacions amb molt d’estil i personalitat.

Estàtua de Nicolau Font (1911) encarregada pels seus hereus i santuari de Sant Pere del Bosc (capella i hotel).

Estàtua de Nicolau Font (1911) encarregada pels seus hereus i santuari de Sant Pere del Bosc (capella i hotel).

Una parada obligada són els Jardins de Santa Clotilde, que el Marquès de Roviralta va fer construir per a la seva primera dona, Clotilde Rocamora, i que es troben situats dalt d’un penya-segat amb meravelloses vistes a la cala Sa Boadella. Al nivell més alt dels jardins hi ha la Villa del Mar, segona residència dels hereus del Marquès, que domina les 27.000 hectàrees de terreny. Antigament, aquests terrenys pertanyien a pagesos lloretencs que hi cultivaven vinyes, però quan la fil·loxera va arrasar, se’ls van vendre. Dissenyats per Nicolau Rubió i Tudurí, els Jardins de Santa Clotilde són un bon exemple d’integració amb el paisatge natural i autòcton i segueixen l’estil renaixentista italià i noucentista català. Moltes de les estàtues i bustos que hi ha venien directament d’Itàlia. Com si els jardins fossin la seva gran obra mestra, el Marquès de Roviralta hi va anar fent petites reformes al llarg de tota la vida.

Residència Villa del Mar i angeletes enamorats que evocen el mite d'Apol·lo i Dafne als Jardins de Santa Clotilde.

Residència Villa del Mar i angeletes enamorats que evocen el mite d’Apol·lo i Dafne als Jardins de Santa Clotilde.

Estem d’acord amb l’escriptor Josep Pla en què un dels espais més bonics és l’escalinata coberta d’heura que desemboca a la plaça de les Sirenes, esculpides per Maria Llimona, i que va descriure com “una gran escalinata, flanquejada de sobergs xiprers, encarada sobre la punta de Santa Cristina que produeix una impressió inesborrable i és un dels moments més bells de la costa”. La bellesa i l’encant d’aquest racó fa que sigui un escenari ideal per a petits concerts de nits d’estiu i també per a rodatges publicitaris.

Detall d'una de les sirenes de l'escalinata i vistes a la cala Sa Boadella.

Detall d’una de les sirenes de l’escalinata i vistes a la cala Sa Boadella.

Després d’un bon dinar mediterrani a la terrassa del Restaurant Marsol al passeig marítim, fem un volt pel centre i anem descobrint petites joies arquitectòniques, com l’Església de Sant Romà d’estil gòtic català i construïda al segle XVI, i les dues capelles laterals d’estil modernista, la del Baptisteri i la del Santíssim. De fet, la capella del Santíssim va ser un encàrrec de l’indià Narcís Gelats, que li va dedicar a la seva dona lloretenca.

Església de Sant Romà d'estil gòtic català i capella modernista del Santíssim.

Església de Sant Romà d’estil gòtic català i capella modernista del Santíssim.

Interior del Museu del Mar a Lloret.

Interior del Museu del Mar a Lloret.

Passejant pels carrerons topem amb Can Comadran, la casa indiana de Nicolau Font. Quan es va edificar l’any 1877 era la casa més gran de Lloret i l’única que tenia calefacció. Ara és propietat de l’Ajuntament, que la vol reconvertir en casa-museu. Una altra casa indiana és l’actual seu del Museu del Mar, visita molt recomanable per fer un repàs a la història de la ciutat tant lligada al mar i conèixer els periples als quals s’enfrontaven tots aquells que marxaven a les Amèriques. Cal destacar que el sostre, el terra i les parets de la casa encara conserven les pintures originals restaurades.

Can Comadran, casa de l'indià Nicolau Font (1887).

Can Comadran, casa de l’indià Nicolau Font (1887).

I quina és la millor manera d’acabar aquest itinerari pel Lloret indià? Prenent un daiquiri, el típic còctel cubà que el lloretenc Constantí Ribalaigua va posar de moda arreu del món des del bar El Floridita a l’Habana Vieja. Ernest Hemingway, que n’era client habitual, deia: El meu Mojito a la Bodeguita, el meu Daiquiri al Floridita”.

Com que vam compartir aquest blogtrip #AmericanosLloret amb d’altres bloggers de viatges, aquí us deixem les seves cròniques (per ordre alfabètic):

– Cesc Laverias: Un altre Lloret? Sí, existeix

– Destinos Actuales: 4 motivos para visitar Lloret

– Donant un voltet: Blogtrip per Lloret de Mar

– Equipatge de mà: Lloret de Mar, molt més que festa (I) i Lloret de Mar, molt més que festa (II)

– Fotografiando y Viajando: L’altra cara de Lloret de Mar

Tags: , , , , , , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies