Islàndia Desert de Maelifellssandur

Published on setembre 15th, 2016 | by Josep Miralles

6

Laugavegur, una travessa per Islàndia

El paisatge de Fjallabak a prop del volcà Hekla

El paisatge de Fjallabak a prop del volcà Hekla

Al juliol vam fer la travessa més famosa d’Islàndia i, segons National Geographic, una de les 20 millors del món: l’anomenada Travessa de Laugavegur. Es tracta d’un sender ben senyalitzat, fàcil i sense perills, que va per una de les regions més agrestes i solitàries de la part sud de l’illa, des dels voltants de l’amenaçador volcà Hekla fins a prop del mar. No hi ha possibilitats d’avituallament en els seus 55 kilòmetres de recorregut.

Part de la Travessa de Laugavegur

Part de la Travessa de Laugavegur

Hi ha transport públic de Reykjavík a Landmannalaugar, punt d’inici de l’itinerari, així com també des del final a Thórsmörk fins a la capital, així que la manera més econòmica de fer aquesta travessa és carregar tot l’equip a la motxilla: tenda de campanya, sac de dormir i menjar per a quatre dies. Com que això resultava massa complicat per nosaltres, vam contractar l’opció “tot inclòs” de l’agència Trek Iceland: Travessa Laugavegur de 6 dies (77 kilòmetres). Incloïa el transport des de i fins a Reykjavík, tots els àpats, 5 nits en refugis, transport de l’equipatge d’un refugi al següent i el servei de guia per un preu de 189.000 ISK (1.462 euros). L’altra possibilitat, un xic menys cara, consisteix en el mateix però dormint i menjant en tendes de campanya que són transportades per vehicles d’un campament al següent amb la resta del equipatge.

La Travessa de Laugavegur val la pena. L’origen volcànic de l’illa li confereix tota la gamma de colors des del marró clar al negre, i les pinzellades de la blanca neu sobre aquesta fosca geografia produeixen un efecte visual insòlit i de gran bellesa.

Paisatge de Landmannalaugar

Paisatge de Landmannalaugar

Desert de Hrafntinnusker

Desert de Hrafntinnusker

Vam començar a la regió de Landmannalaugar, caracteritzada per l’absència total de vegetació i un suau pujar i baixar per turons de perfil rodó. Les misterioses fumaroles que aquí i allà emergeixen per les nombroses xemeneies del terra, així com les fonts d’aigües bullents d’Stórihver, ens adverteixen del magma incandescent que segueix present baix la fina crosta de lava petrificada. Abans d’arribar al refugi de Hrafntinnusker vam travessar un desert de negre i brillant obsidiana, cobert en gran part per un gruix mantó de neu.

Font d'aigües bullents d'Stórihver

Font d’aigües bullents d’Stórihver

Glacera Mýrdalsjökull

Glacera Mýrdalsjökull

L’itinerari del segon dia va transcórrer per paisatges similars, però poc a poc vam anar guanyant altura fins arribar a Jökultungur, des d’on es contemplava, a baix a la vall i entre pics de volcans, el llac d’Álftavatn, a la vora del qual ens esperava el segon refugi. Al fons i emmarcant la majestuosa vista, els contraforts de dues immenses glaceres: Eyjafjallajökull o Eyjafjalla (l’erupció del qual a l’abril de 2010 el va fer famós a tota Europa) i Mýrdalsjökull, a les quals ens aniríem apropant les següents jornades.

Campament a Álftavatn

Campament a Álftavatn

Vistes del congost de Markarfljótsgljúfur

Vistes del congost de Markarfljótsgljúfur

El tercer dia es va caracteritzar per llargues caminades a través d’inacabables i negres deserts creuats per rius tumultuosos d’aigua procedent de les glaceres i que vam haver de travessar amb grans dificultats els guals que anàvem trobant. Per la tarda, després d’arribar al refugi d’Emstrur, ens vam acostar al congost de Markarfljótsgljúfur per contemplar des de la vora dels seus impressionants penya-segats el riu que, 200 metres més avall, corre pel seu fons.

El quart dia vam anar abandonant paulatinament els solitaris i desèrtics paratges de les etapes anteriors. Poc a poc van anar apareixent els primers arbusts i es van deixar veure algunes aus. Més endavant i després de passar a gual el darrer riu de la travessa, el sender es va internar de cop i volta per un bosc de retorçats bedolls i terra encatifada d’herba verda i gran quantitat de flors i ens va conduir ja al nostre darrer refugi a la vall de Thórsmörk.

Creuant rius durant la travessa de Laugavegur

Creuant rius durant la travessa de Laugavegur

Vam tenir molta sort amb el temps ja que quasi no va fer vent i només va ploure per les tardes, just quan arribàvem als refugis. A qui no els hi va anar tant bé va ser als que havien de muntar les tendes i aguantar a dins fins al dia següent. També hi va haver sort amb el grup. Érem una colla de 16, la majoria dels Estats Units. Gent educada, atenta i sempre de bon humor.

Refugi i campament de Hrafntinnusker

Refugi i campament de Hrafntinnusker

Tanmateix, tenint en compte com eren els allotjaments, el preu ens va semblar car. A més d’haver de dormir en lliteres compartides i tots en una mateixa sala (on normalment també s’hi esmorzava i sopava), havíem de fer-nos nosaltres mateixos els menjars (el guia ajudava en el que podia) i després rentar plats i olles. També havíem de compartir els lavabos, no només amb la resta dels hostes del refugi sinó amb tots els que acampaven pel voltant. Per exemple, al refugi de Hrafntinnusker hi havia tres pudents latrines per unes 150 persones… És clar que allí no teníem problemes de dutxes… ja que no n’hi havia! Als altres refugis sí que hi havia dutxes, però tenir dret a 5 minuts d’aigua costava 4 euros. Un xic ridícul després d’haver pagat quasi 1.500 euros per la travessa completa! En els dos primers refugis tampoc hi havia possibilitat de recarregar les bateries i només en els dos darrers llogaven acumuladors per 8 euros (malgrat que ells tenien energia solar gratuïta).

Paisatge de les terres altes islandeses

Paisatge de les terres altes islandeses

En general, podríem dir que vam gaudir d’una travessa bonica i exòtica com poques hi deu haver pel món, però vam tornar a casa amb la sensació que aquell país no està preparat per l’allau turístic que li arriba. Les erupcions volcàniques, l’èxit inesperat en el futbol i l’absència de perill terrorista l’han posat de moda i ara els preus són desproporcionalment elevats per l’oferta que donen.

Pel que fa a l’agència que vam contractar, criticaria el fet de que a la seva web no especifiquen en absolut com són els refugis ni amb quins sistemes funcionen. La veritat és que hem estat en refugis molt millors, amb millors serveis (en aquets s’ho ha de fer tot un mateix), i amb preus molt més baixos. Això sí, el guia era molt bo i l’organització dels transports va funcionar correctament.

Les dues darreres nits les vam passar al mateix refugi, des del qual vam fer sortides circulars que no van tenir l’espectacularitat de l’itinerari dels quatre primers dies entre Landmannalaugar i Thórsmörk. Crec que no val la pena pagar més per aquets dos dies extra i que amb la Travessa Laugavegur de 4 dies (55 kilòmetres) n’hi ha ben bé prou.

Guia i part del grup de Trek Iceland i itinerari de la travessa de Laugavegur

Guia i part del grup de Trek Iceland i itinerari de la travessa de Laugavegur

Tags: , , , , , ,


About the Author

Josep Miralles

Mitja vida a Barcelona i l´altra mitja a Lahti (Finlàndia). Enamorat de la Natura, on hi va a caminar sempre que pot. / Media vida en Barcelona y la otra en Lahti (Finlandia). Enamorado de la Naturaleza, por la que camina siempre que puede.



6 Responses to Laugavegur, una travessa per Islàndia

  1. Espectacular! Quins paisatges i fotografies! Fa temps que vull fer aquest trekking i el vostre post m’ha fet agafar encara més ganes de fer-lo. Islàndia és naturalesa en estat pur.
    Gràcies per explicar la vostra experiència! 🙂

    Arnau

    • Gràcies, Arnau! Sí, Islàndia és un paradís natural que deixa fascinat a tothom que hi va. Esperem que t’animis a fer el trekking de Laugavegur i n’expliquis l’experiència al teu blog. Hi teniu viatges i fotos molt xules! A partir d’ara us seguirem la pista 😉

  2. Una travessa espectacular. Això d’estar sis dies només veient natura deu ser una catarsis renovadora.

  3. Si que és una mica car però les fotografies són magnífiques! Islàndia em té enamorada. El dia que pugui anar serà un somni fet realitat!

    • Hola, Gihlani!
      És cert que Islàndia és una destinació cara, però no impossible, i et ben assegurem que al·lucinaràs amb els paisatges! Tot i que aquest article l’ha escrit en Josep Miralles, col·laborador nostre, nosaltres vam estar a Islàndia l’estiu del 2008, tot just abans d’esclatar la crisi allà, i ja era tot caríssim, però també es pot fer de més i de menys depenent de cadascú i de la forma de viatjar, és clar. També tingues en compte que les excursions es poden fer també per compte propi sense haver de contractar els serveis d’agències o guies locals i això ajuda a restar força despeses. Sigui com sigui, t’animem a fer realitat aquest somni de vitjar a Islàndia perquè no et decebrà gens ni mica.
      Per cert, no coneixíem el teu blog de viatjar amb nens! Ara ja en som seguidors 😉
      Jordi i Su

      • Hola Jordi i Su!
        Moltes gràcies per fer-vos seguidors del meu bloc, és tot un honor!
        La meva intenció és anar amb autocaravana i amb nens i anar una mica sobre la marxa. Just segueixo dos blocs de viatges amb nens i han anat amb autocaravana i em sembla la millor opció tant per la llibertat que et dóna com per estalviar una mica en allotjament tot i que el lloguer d’autocaravanes tampoc és molt barat.
        Vaig prenent nota i espero ben aviat explicar la meva experiència!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies