L’Atomium, un mirador futurista de Brussel·les
L’Atomium
Tothom que visita Brussel·les va a veure’l i en queda fascinat, però pocs hi entren. La majoria es conforma amb fotografiar-lo, quan desplaçar-te per l’interior de les esferes, conèixer la seva història i admirar les magnífiques vistes panoràmiques des de més de cent metres d’alçada és igual d’impressionant. L’Atomium s’ha convertit per la seva singularitat en una de les icones de la capital belga i en aquest article et convencerem per a que a més d’apropar-te a contemplar aquesta colossal construcció d’acer i alumini, t’animis a endinsar-te al seu univers de ciència ficció.
Erigit al 1958 per a l’Exposició Universal de Brussel·les, l’Atomium es va concebre per durar sis mesos, però el gran impacte que va tenir el va convertir en una atracció turística que, tot i haver experimentat moments difícils, ja ha fet 50 anys. De la fusió de ciència i arquitectura va néixer una obra que és fruit del seu temps, una estructura de nou esferes interconnectades que representen un vidre de ferro ampliat 165 mil milions de vegades.
Vistes des de l’Atomium
Vistes des de l’esfera 7 de l’Atomium
A mida que avancem pel Boulevard del Centenari cap als peus de l’Atomium, no podem evitar pensar que resulta ben paradoxal entrar en una gegantina estructura que en realitat es basa en un element microscòpic. Desafiant la llei de la gravetat, un ascensor et catapulta sigil·losament a una velocitat de 5 metres per segon cap a l’esfera 7, la més alta. Un cop a la planta superior, les vistes de 360º de Brussel·les són extraordinàries i fins i tot en un dia clar es pot divisar Ambers.
Després de baixar altre cop a l’entrada, podem iniciar la visita a les exposicions situades a les esferes 4, 5 i 6, on aniràs trobant altres miradors amb espectaculars angles de visió. L’exposició permanent descriu la idea creativa de l’Atomium, com es va desenvolupar i construir, a més de les diferents etapes per les quals ha passat fins l’actualitat, a través d’una selecció de textos, fotografies, pòsters i alguns objectes. Les exposicions temporals van variant periòdicament, tot i que acostumen a estar relacionades amb temes científics i tecnològics. Nosaltres vam veure “descobreix el poder de la llum”, amb instal·lacions dinàmiques i didàctiques sobre la importància de la llum a les nostres vides.
Interior de l’Atomium
En sortir per l’última de les escales mecàniques, un llarg tub fosc amb projeccions de llums de colors, ens ve al cap “2001, una odissea a l’espai” i és que part de l’encant de l’Atomium és aquest toc retrofuturista que el caracteritza.
Mural a l’estació de metro de Heysel
Informació pràctica:
Com arribar-hi: amb metro baixant a l’estació de Heysel (Línia 6), on els colorits murals ja són un aperitiu del que hi trobaràs.
Horari: tots els dies de l’any de 10h a 18h (excepte els Nadals que l’escurcen) i si pots anar-hi en dia laborable molt millor perquè hi trobaràs menys gent.
Website Oficina de Turisme de Bèlgica Brussel·les – Valònia
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
Related Posts
El Museu Hergé i l’univers Tintín a tocar de Brussel•les →
El Atomium es un símbolo de Bruselas, muy conocido, pero no tantos conocen su interior, que consideramos tan espectacular como su inconfundible silueta, ¡muchas gracias por dedicarle una entrada!
Molt ben explicat. Nosaltres hi vam estar l’any passat amb els nens per les festes de Nadal i ens va encantar!
Fem una mica tard, però us volíem donar les gràcies pel vostre comentari. L’Atomium és una visita molt xula per fer en família. Hi vam anar amb l’Ibai, que només té un any i va gaudir molt amb la maqueta i un telescopi que hi havia al mirador. Hi haurem de tornar quan sigui una mica més gran.
La veritat és que si, que val la pena anar-hi amb nens i com més grandets millor, perquè ara fa un any que hi vam estar i encara se’n recorden.
Si vols pots passar pel meu modest blog i veure-ho.
http://noanil.blogspot.com.es/2015/01/belgica-amb-nens.html#more
Salutacions
Molt xulo al Nadal! Amb el mercat, l’ambient… i quina passada l’espectacle de llums a la Grand Place. Suposo que qui hi vagi ara pel pont de desembre ja s’ho trobarà així. A seguir viatjant, família, i ens anem seguint la pista a través dels blogs 😉
El vaig visitar fa uns anys i va ser una experiència quasi mística. És com trobar-te dins un còmic dels anys 50 amb un aire decadent. Ho heu definit perfectament: retrofuturista.
Hola, Alfons!
Perdona pel retard en respondre. Ens ha encantat la teva descripció “còmic dels anys 50 amb un aire decadent”, és molt gràfica. Gràcies per animar-te a comentar. Ja hem vist que tu també tens blog 😉