El Camí de Cavalls a Menorca
Si mai vols fer una agradable travessa, recorrent uns paisatges de gran bellesa a la vora d’un mar d’aigües blau turquesa i per un sender perfectament senyalat, és ben fàcil: només has de fer un petit salt i anar a parar a Menorca. Des de fa pocs anys s’ha recuperat l’anomenat “El Camí de Cavalls”, un sender homologat (GR 223) d’uns 220 quilòmetres que dóna tota la volta a l’illa.
El GR 223 al seu pas per Cala Tirant
N’hi va haver prou que uns bons amics menorquins ens regalessin la magnífica guia d’aquest sender perquè ens animéssim a descobrir-lo. Per raons de temps vam decidir de fer només la meitat nord, que és la més agresta, la menys poblada i, per a molts, la més bonica. Aquesta virginitat comporta també escassetat d’allotjaments, però aquest inconvenient el vam tenir solucionat acollint-nos als serveis de l’empresa 40º Nord, una agència de viatges especialitzada en oferir la ruta “Camí de Cavalls 360º” en format autoguiat.
Genets menorquins fent El Camí de Cavalls
El sender, sense grans desnivells ni perillositat, és factible per a qualsevol amb una mica de bona forma. S’ha de dir que la tramuntana acostuma a bufar bastant en aquest costat nord de l’illa -bé que ho vam comprovar!-, però això aporta el colpidor espectacle d’un mar embravit als nostres peus que ens va acompanyar durant quasi tot el viatge.
El mar omnipresent al llarg de tota la travessa
Vam fer aquesta travessa durant la primera setmana d’abril. No hi vam trobar cap més senderista, tant sols uns pocs genets muntant majestuosos cavalls negres de raça autòctona. Vam tenir sol quasi tots els dies, excepte el segon, en que ens va fer una fortíssima tempesta amb pluja i vent que, malgrat el nostre bon equipament, ens va deixar ben xops. Menys mal que just al final d’aquella etapa ens esperava a Arenal d’en Castell, un confortable apartament on van tenir el detall de posar en marxa els calefactors abans d’arribar-hi nosaltres. I menys mal també que, en aquesta localitat, on essent fora de temporada tots els restaurants estaven tancats, vam poder sopar i esmorzar a un hotel que tenien obert per a uns quants centenars de jubilats del Imserso. És clar que nosaltres, a la nostra edat, ja passàvem força desapercebuts, malgrat que a nosaltres els altres ens semblaven tant vells…
Dia de tempesta (esquerra) i arribada a Arenal d’en Castell (dreta)
Illot de Cala Barril (esquerra) i el Josep i la Ritva amb les samarretes de la ruta (dreta)
Apunt sobre 40º Nord. Aquesta agència de viatges, portada per un grup d’entusiastes joves menorquins, és d’una gran professionalitat. En viatges anteriors a d’altres països he hagut de recórrer als serveis d’empreses turístiques perquè ens fessin les reserves d’allotjaments i transport d’equipatges i mai m’havia trobat amb la serietat d’una com aquesta. Ja des del primer moment les seves respostes als meus e-mails van ser immediates, clares i amb ganes de facilitar-nos les coses. I durant la travessa la seva puntualitat duent-nos al començament de les diferents etapes i venint-nos a recollir al final fou impecable. També els allotjaments van estar bé o molt bé.
Follow
About the Author
Josep Miralles Mitja vida a Barcelona i l´altra mitja a Lahti (Finlàndia). Enamorat de la Natura, on hi va a caminar sempre que pot. / Media vida en Barcelona y la otra en Lahti (Finlandia). Enamorado de la Naturaleza, por la que camina siempre que puede.
Related Posts
El Hierro, l’illa de la fi del món →
Estels del Sud, una travessa pel Massís dels Ports →
Laugavegur, una travessa per Islàndia →
