La carretera de l’Atlàntic
A la regió dels fiords de l’oest de Noruega, entre Molde i Kristiansund, s’hi troba una de les millors carreteres del món. L’Atlanterhavsveien connecta un reguitzell d’illots i de petites poblacions de pescadors situades en l’espectacular i hostil tram de costa de Hustadvika, un estret de mar on les tempestes i els naufragis formen part de la seva llegenda.
Són vuit kilòmetres de corbes sinuoses, peralts de brusques inclinacions i rampes que s’eleven cap al cel i, de cop i volta, baixen i s’entortolliguen. Un traçat ondulat i vigorós que gairebé sembla irreal, més propi de l’expressivitat de les obres d’Edvard Munch que de la precisió dels plànols d’un enginyer.
Amb el mar de Noruega a una banda i les muntanyes a l’altra, és la carretera la que s’adapta al paisatge de manera orgànica i connecta els arxipèlags de petits illots escampats al mar mitjançant vuit ponts, com en aquells jocs en què unint els diferents punts s’obté un dibuix. Des dels miradors repartits al llarg d’aquest tram, a mar obert i sota les fortes ratxes de vent, cada perspectiva és un nou joc visual. Els pendents, els angles d’inclinació i les esses transformen el paisatge i donen a la carretera una sensació de lleugeresa i flexibilitat que la fan semblar viva.
En dies de sol i bona mar, en què la blavor de l’aigua lluu amb una intensitat especial i les crestes de les muntanyes es distingeixen amb nitidesa, és habitual veure-hi petites embarcacions de pescadors i piragüistes solcant el mar. Quan hi ha tempesta, en canvi, hi apareixen els realitzadors d’anuncis de cotxes, tot esperant que les onades s’estavellin contra els ponts i les aigües embravides de Hustadvika passin per damunt de l’asfalt per aconseguir imatges d’un dramatisme impactant.
La ruta agilitza la connexió entre els principals nuclis urbans des de Molde fins a Kristiansund passant per l’illa d’Averoya, que destaca pels pintorescos pobles de pescadors amb les típiques construccions escandinaves de colors llampants i teulades a dos aigües, on sovint onegen les banderes vermelles amb la creu blava i les franges blanques.
Gràcies a la bellesa de la natura que l’emmarca i la originalitat de les seves formes, la carretera de l’Atlàntic ha esdevingut una de les principals atraccions turístiques del país, tant per als estrangers com per als seus habitants, que l’any 2005 la van votar com a millor construcció noruega del segle. Un any després, el diari anglès The Guardian la va considerar la millor ruta per carretera del món.