Entrevistes Chema a Jerusalem

Published on d’abril 2nd, 2014 | by companysdeviatge

4

#Entrevista des del sofà: Chema, un filòsof a Jerusalem

José Maria Sánchez de León, Chema per als amics, és de Barcelona, on va cursar estudis de filosofia. Des de llavors aquesta disciplina i els viatges han anat molt lligats. Es va doctorar a Heidelberg, una de les ciutats universitàries per excel·lència d’Alemanya. Després d’una llarga estada es va traslladar a Berlín on hi ha treballat i estudiat un parell d’any fins que ha obtingut una beca postdoctoral per fer recerca i docència a la Hebrew University of Jerusalem, ciutat a la qual resideix des del mes d’octubre. A poc a poc es va fent el seu espai en una ciutat fascinant que ens apropa amb la seva experiència personal.

Com t’imaginaves Jerusalem abans d’anar-hi  i com són les teves primeres impressions in situ?

El pintoresc barri de Nachlaot fora del casc antic de Jerusalem. Foto del Chema.

El pintoresc barri de Nachlaot fora del casc antic de Jerusalem. Foto del Chema.

De Jerusalem tenia la mateixa concepció que deu tenir la majoria de gent abans de visitar la ciutat per primer cop: una ciutat amb un passat històric molt ric, envoltada d’un certa aurèola de sacralitat, però també marcada per un conflicte sagnant. En la meva imaginació Jerusalem era, sobretot, el casc antic, una ciutadella laberíntica i concentrada plena de passat i de misteri. En cert sentit el que vaig trobar es corresponia amb aquestes expectatives, però Jerusalem s’estén àmpliament més enllà dels murs de la ciutat vella. És també una ciutat moderna, amb racons molt lletjos i de mal gust, amb un trànsit caòtic i sorollós, i això ho vaig descobrir per primer cop quan hi vaig arribar. Suposo, doncs, que la meva primera impressió va ser la d’incoherència. També penso que tots els llocs verdaderament interessants produeixen aquesta impressió al principi.

Ens podries fer cinc cèntims dels grups religiosos que conviuen a la ciutat?

A Jerusalem conviuen bàsicament jueus, musulmans i cristians, però també diversos subgrups dins dels tres mencionats. El casc antic està dividit en una zona musulmana, una jueva, una cristiana, i una zona armènia, que també és cristiana. Fora del casc antic la ciutat es reparteix bàsicament en zones habitades per jueus i zones habitades per musulmans. Però les zones habitades per jueus, que són la majoria, també presenten diferències: hi ha barris habitats quasi exclusivament pels grups més conservadors dins del judaisme, com el conegut barri de Mea Shearim, mentre que en d’altres barris cohabiten gent totalment secularitzada amb jueus d’estricta observança. Segons la teva adscripció religiosa tries un barri per viure o un altre, ja que a Jerusalem territori i religió estan estretament units.

Carrerons del casc antic de Jerusalem de nit. Foto del Chema.

Carrerons del casc antic de Jerusalem de nit. Foto del Chema.

Tres semblances i tres diferències entre Jerusalem i Barcelona

Les semblances són que ambdues ciutats tenen un casc antic apassionant, una gastronomia deliciosa i un aire mediterrani molt seductor.

Pel que fa a les diferències, diria que les pretensions de modernitat de Barcelona en quant a disseny, moda i estil són totalment absents a Jerusalem. Jerusalem no pretén ser una ciutat “sexy” i no destaca per la seva vida nocturna com Barcelona, tot i que també en té. Finalment, a Jerusalem la religió és omnipresent, cosa que no es pot dir de Barcelona.

Trenca un tòpic sobre Jerusalem i Israel

Respecte a Jerusalem, diria que l’aurèola de sacralitat que abans comentava és enganyosa, és força construïda i artificial. Per exemple, la majoria de “llocs bíblics”, com ara la Via Dolorosa o el Sant Sepulcre, no coincideixen forçosament amb la seva ubicació original, ja que ningú sap amb exactitud on es troben aquests indrets. A banda d’això, Jerusalem és una ciutat moderna i sorollosa i això sovint trenca les expectatives del viatger que arriba aquí amb concepcions “romàntiques”.

Respecte a Israel, la societat israeliana és molt més heterogènia del que sovint es pensa, en tots els àmbits: ètnic, cultural, ideològic, etc. Hi ha forts contrastos entre grups socials molt modernitzats i d’altres molt aferrats a les tradicions. És necessari tenir això molt en compte, sobretot quan es parla del conflicte que afecta aquesta zona, a la societat israeliana hi ha moltes veus, sovint dissonants.

Explica’ns com són els dissabtes a Jerusalem

El sàbat, que és el dia de descans per als jueus, no coincideix exactament amb el nostre dissabte, ja que comença divendres a la tarda i acaba dissabte quan es fa fosc. Durant el sàbat tot es paralitza, el servei d’autobusos inclòs. Només molt poques botigues i un parell de benzineres resten obertes. La impressió que tens és que la ciutat ha estat abandonada. Quan no hi estàs acostumat pot resultar xocant, fins i tot limitador, perquè hi ha un munt de coses que no pots fer. Però aquesta impressió de que la vida s’apaga és només aparent.

Funció sàbat del forn. Foto del Chema.

Funció sàbat del forn. Foto del Chema.

A casa els israelians celebren la vida amb intensitat. He tingut l’oportunitat de participar en alguns dinars familiars amb jueus durant el sàbat i m’ha sobtat descobrir el poder alliberador d’aquesta festivitat: la gent s’omple la panxa i beu abundantment, tot plegat en un ambient molt distès que s’allarga durant hores i hores. Vist des de fora el sàbat pot tenir quelcom d’inquietant, però participar-hi és una experiència molt plaent.

A mode de curiositat, durant el sàbat els jueus teòricament no poden encendre o accionar dispositius elèctrics (ja siguin ascensors, ordinadors o els fogons de la cuina). Per això els forns de les cases contenen normalment una opció “sàbat”, que fa que durant el sàbat el forn es posi en marxa automàticament.

Una imatge, un so, una olor i un sabor que siguin representatius per a tu de Jerusalem

Imatge: la cúpula daurada de la Cúpula de la Roca, santuari musulmà situat a la famosa Esplanada de les mesquites.

So: el so de les campanes d’una església cristiana barrejat amb el so del muetzí cridant a l’oració.

Olor: za’atar, una combinació d’espècies molt típica al Pròxim Orient.

Sabor: cafè amb cardamom.

Un racó de la ciutat que t’agradi especialment

Tinc especial predilecció pel mercat (Shuk) Mahane Yehuda, situat a la Jerusalem “moderna”, fora del casc antic. És un lloc vibrant i ple de vida, no només durant el dia quan les botigues estan obertes, sinó també per la nit, quan les botigues tanquen i els bars de dins del mercat obren. Un lloc comparable a Barcelona seria òbviament la Boqueria, però el Shuk de Jerusalem té més funcions i és més variat, per no dir que és més caòtic: també hi trobes sinagogues, bars, restaurants, botigues d’articles religiosos, etc.

El mercat Mahane Yehuda (esquerra) i una sinagoga dins del mercat (dreta). Fotos del Chema.

El mercat Mahane Yehuda (esquerra) i una sinagoga dins del mercat (dreta). Fotos del Chema.

Un consell per sobreviure a Jerusalem

A Jerusalem el caos et pot arribar a aclaparar. El meu consell és abraçar el caos, acceptar-lo com a part integrant d’aquest lloc. Tampoc cal deixar-se afectar per l’aparent antipatia de la gent: els israelians són molt directes i gens tímids, i això d’entrada pot sorprendre molt, fins i tot resultar molest, però cal acceptar-ho també com a element essencial.

Tags: , , , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



4 Responses to #Entrevista des del sofà: Chema, un filòsof a Jerusalem

  1. Molt bona entrevista! Jerusalem és un lloc molt atraient per a un filòsof, i per a nosaltres també! 🙂

  2. David says:

    Lo del olor del za’atar me ha llegado al alma. Lo recuerdo yo también de un viaje por Siria, hace ya años, y todavía lo tengo su olor y su gusto, mezclado con aceite y pan ácimo, fresco en la memoria. Lamentablemente no he conseguido encontrarlo en ningún otro lugar.

  3. Maite de la Quintana says:

    ¡Siempre he querido ir a Jerusalén! Algún día… 🙂

Leave a Reply to Quaderns de bitàcola Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies