El nou Tempelhof de Berlin
Berlín a vista d’ocell. Entre els barris de Kreuzberg, Tempelhof-Schöneberg i Neukölln, tres dels més poblats de la capital d’Alemanya, s’hi obre una esplanada verda gairebé circular de dos kilòmetres de diàmetre. Dues artèries de ciment la travessen, són les pistes d’aterratge de l’històric Zentralflughafen de Tempelhof, que l’octubre de 2008 va tancar les seves portes per convertir-se l’any 2010 en el Tempelhofer Park, un espai comunitari on gaudir d’activitats a l’aire lliure.
L’antiga terminal i les seves dependències són un monumental edifici amb forma de quart de circumferència, vestigi de la freda i megalòmana arquitectura nazi, que es va construir entre 1936 i 1941. Durant dos anys va ser l’edifici més gran del món, superat després pel Pentàgon. Aquest aeroport que als anys 30 era el que tenia més tràfic aeri de tota Europa, ara és la seu d‘esdeveniments culturals com la fira de moda urbana Bread & Butter o el festival de música Popkomm.
La reconversió de l’ús d’espais és un dels segells marca de la casa de Berlín, on centrals elèctriques i cambres de seguretat s’han transformat en discoteques mítiques de l’escena electrònica, com Berghain o Tresor, i antigues estacions de tren com l’Hamburguer Bahnhof han esdevingut galeries d’art. En el cas de Tempelhof, les esplanades del Tempelhofer Feld han tornat al seu ús original. Abans que els pioners de l’aviació de principis del segle XX enlairessin els primers zepelins en aquesta superfície i a poc a poc es consolidés el seu ús aeroportuari, aquest era un espai de lleure per als berlinesos.
A mitjans del segle XIX, els caps de setmana s’omplia de gent fent pícnics i de gandules on prendre el sol. Els més esportistes aprofitaven la gran extensió dels terrenys per jugar a futbol, a criquet i a tennis. A l’hivern, quan una manta blanca de neu i glaç cobria la gespa, el patinatge sobre gel era una de les activitats predilectes.
Ara s’hi poden trobar horts urbans i espais comunitaris autogestionats, zones de pícnic i barbacoa, instal·lacions esportives i fins i tot zones reservades als gossos, la mascota predilecta dels berlinesos. Les pistes d’aterratge del Tempelhofer Park són un velòdrom ideal per als segways i les bicicletes i l’espai aeri és ple d’estels de colors pilotats per petits i grans. És una sensació estranya passejar lliurement pel mig de les pistes que encara conserven les marques del terra i els indicadors amb els números dels hangars, i apropar-se a un avió desballestat, una relíquia de la Guerra Freda, època en la qual les companyies aèries nord-americanes generaven la majoria del trànsit aeri.
Després de gairebé un segle com a espai aeri, protagonista decisiu en moments històrics com el bloqueig de Berlín Occidental per part dels soviètics l’any 1948, Tempelhof és ara un “aeroport per a les persones”, de debò.