Excursió d’un dia per la costa dàlmata de Montenegro
Una de les excursions més maques per fer des de Dubrovnik és recórrer la costa del país veí de Montenegro. I és que tot i les seves escasses dimensions, Montenegro compta amb 300 quilòmetres de costa dàlmata i poblets antics i plens d’història molt ben conservats.
Després de creuar la frontera (què poc acostumats que estem ja a dir això quan viatgem per Europa) i ja en territori montenegrí, recorrem una sinuosa carretera fins arribar a Perast, una petita localitat enclavada als peus d’un turó a la badia de Kotor. A mesura que t’hi apropes es torna real la imatge de postal del campanar de l’església de Sant Jordi i els bonics edificis i palauets construïts principalment als segles XVII i XVIII a la vora de l’Adriàtic i les muntanyes amb el cim emblanquinat al fons.
El que més crida l’atenció són les dues petites illes que hi ha just davant: una de natural, Sveti Dorde o Illa de Sant Jordi, amb un monestir benedictí del segle XII, i una altra d’artificial que val la pena visitar, Gospa od Škrpjela o Nostra Senyora de les Roques, formada a partir de roques i restes de vaixells enfonsats que dipositaven els mariners i les seves famílies al llarg del segle XV i amb un antic santuari dedicat a la Verge de la Roca. L’austeritat i senzillesa exterior contrasta enormement amb el seu interior barroc ple de magnífiques obres d’orfebreria i amb una col·lecció de fantàstiques pintures d’un artista barroc local.
Seguim recorrent la costa dàlmata fins a Kotor, la badia de la qual se sol etiquetar com “el fiord més meridional d’Europa” i que en realitat és el llit del riu Bokelj que desemboca al mar Adriàtic. Kotor, amb un casc antic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és una de las ciutats més antigues i visitades de Montenegro. Les seves muralles de principis de l’Edat Mitjana amaguen un passat a mans de turcs, venecians, eslaus, francesos, austro-hongaresos i grecs, però la influència veneciana és sens dubte la més visible en l’arquitectura del seus edificis. Destaquen la catedral de Sant Trifó del segle XII, amb dues torres de diferent alçada, l’església ortodoxa de Sant Lluc del segle XIII i la Torre del Rellotge. Els més de 4 quilòmetres de muralles s’alcen fins a la Fortalesa de Sant Ivan, a 260 metres d’alçada i amb unes magnífiques vistes de la ciutat i del fals fiord.
Acabem el recorregut per Montenegro a Budva, on dinem i passegem abans de tornar a Dubrovnik. Budva també conserva una bonica ciutat vella de carrerons estrets i cases amb detalls d’estil venecià, però són les platges i la festa nocturna les que han convertit aquesta ciutat en el principal centre d’estiueig per al turisme intern. Coneguda pels joves montenegrins com la discoteca més gran del món a l’aire lliure, el seu front marítim recorda, en menor escala, algunes localitats de la costa alacantina, ple d’hotels, discoteques i restaurants.
Nosaltres vam fer aquesta excursió amb Transrutas, ja que fou gràcies al sorteig que van fer per celebrar els seus 50 anys com a majoristes de viatges que vam tenir la sort de guanyar un viatge a Dubrovnik. També pots fer aquesta excursió fàcilment pel teu compte, només has de dur el DNI o passaport en regla i tenir en compte que sovint el pas fronterer entre Croàcia i Montenegro pot ser lent.