Esquiant pel bosc (Finlàndia II)
Era diumenge, no parava de nevar i vam pensar que, si estàvem a Finlàndia, ens havíem de comportar com els finlandesos. Per això, ens vam posar la roba d’esquí i vam desplaçar-nos a Messilä, una estació situada a uns 8 km de Lahti. De fet, la majoria ja surt de casa amb els esquís de fons posats, però com que nosaltres no en teníem, els vam haver de llogar a l’estació.
Després d’esperar l’autobús sota la neu, vam baixar a l’última parada de la línia, encara ben bé a un quilòmetre de les pistes. Tot i que Messilä és una petita estació amb pistes d’esquí alpí, per a nosaltres la gràcia era practicar l’esquí de fons, que és el que ells fan gairebé des que neixen. Per fer esquí de fons no cal pagar forfait, ja que no cal fer servir els remuntadors, simplement s’ha de seguir el circuit de camins molt ben senyalitzat, que connecta totes les poblacions dels voltants, i que et permet triar entre diferents rutes en funció del temps i la distància que vulguis recórrer.
En arribar al punt de lloguer d’esquís, els amables treballadors ens van lliurar un formulari en finès, perquè l’omplíssim amb les nostres dades personals. Amb la seva bona predisposició d’ajudar aquesta parella de catalans, que tothom es preguntava què hi feien allà, vam aconseguir el material i un mapa del circuit.
Com a debutants en l’esquí de fons, calçar-nos els esquí ja va ser tot un repte. Les fixacions només subjecten la bota per davant i ens va costar uns quants intents aconseguir que el peu i l’esquí anessin junts. Sense l’ajuda de cap monitor, ja que per a ells l’esquí de fons és com per a nosaltres anar amb bicicleta, ens vam endinsar cap al bosc.
Entre avets de gran alçada, enfarinats de neu, s’obrien camins blancs i solitaris. La quietud era absoluta, el vent i el lliscar dels esquís formaven part d’un silenci, només interromput de tant en tant per la presència d’altres esquiadors que ens avançaven a un ritme vertiginós. Alguns somreien en veure el nostre “particular” estil i adonar-se que no érem d’allà, i s’aturaven per conversar o ajudar-nos a triar la millor opció en les cruïlles de camins més conflictives.
Després d’haver recorregut 3 quilòmetres, teníem la sensació de portar-ne el triple. Sota el fred l’esforç es multiplica i es nota més el cansament, ja que a diferència de l’esquí alpí, aquí la força de la gravetat i la inèrcia no t’ajuden, tot el moviment l’has de fer tu, i a més hi ha pujades! En una de les parades per recuperar forces, ens vam adonar que no havíem protegit bé l’ampolla d’aigua i que ara teníem un glaçó de mig litre que no ens podíem beure i que a més havíem de carregar. En fi, abans que es fes fosc, tot i que les pistes estan il·luminades fins les 22h, vam decidir tornar.
Era 6 de desembre, el dia nacional de Finlàndia, i volíem passar el vespre passejant per Lahti, ja que ens havien explicat que és tradició col·locar dues espelmes enceses a la finestra i celebrar un espectacle d’aigua i llums a la vora del llac Vesijärvi. Les baixes temperatures que havien glaçat la nostra ampolla d’aigua van fer el mateix amb la font, i van impedir que l’espectacle es celebrés.
Amb aquests dos darrers articles des de la terra del Pare Noel, et desitgem un Bon Nadal.
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
Related Posts
Travessa per la Lapònia Finlandesa →
#Entrevista des del sofà: En Josep, mitja vida a Finlàndia →
