Cròniques de viatges Llac Vesijärvi / Lago Vesijärvi

Published on novembre 30th, 2011 | by companysdeviatge

2

Un hivern de debò (Finlàndia I)

“D’on sou?” “Què hi feu aquí?” “Heu vingut a veure un amic?” Als habitants de Lahti els desconcertava d’allò més trobar-se una parella de Barcelona al bell mig de la ciutat, al mes desembre. Ara fa un any, tot just després d’una de les onades de fred més fortes d’Europa, que va obligar a tancar diversos aeroports per la neu, i una hora abans que la vaga de controladors aeris a Espanya deixés milions de viatgers sense pont, nosaltres vam tenir la gran sort de poder volar a Finlàndia.

LlacVesijärvi a Lahti - Lago Vesijärvi en LahtiA l’hivern, aquest país nòrdic és una destinació turística habitual per als seus veïns bàltics i escandinaus. És cert que també hi viatja gent d’altres nacionalitats, però es concentren a Hèlsinki i a Lapònia, per damunt del Cercle Polar Àrtic, atrets pel Pare Noel, els trineus de huskies i les aurores boreals. Però nosaltres vam decidir passar uns dies on comença el districte dels Llacs, a Lahti, que amb poc més de 100.000 habitants és la setena ciutat més poblada del país. A 100 km al nord d’Hèlsinki i situada a la riba del llac Vesijärvi, Lahti, que significa “badia” en finès, és coneguda mundialment pels trampolins de salts d’esquí i per ser un referent en esports d’hivern.

Asseguts al tren, en el trajecte des de la capital fins a la nostra destinació, miràvem per la finestra i ens anàvem fent a la idea de què ens hi esperava: boscos, boscos i més boscos completament blancs i colgats de neu, silenci, quietud i foscor, a quarts de tres de la tarda ja era gairebé negra nit i el termòmetre marcava -5°C.

Cases de fusta a Jalkaranta / Casas de madera en JalkarantaDurant la nostra estada ens vam allotjar a Jalkaranta, un barri de cases de fusta situat entre el bosc i el llac, i la Irma va ser la nostra amfitriona. Les llums i espelmes a la porta i finestres, els peücs de llana, l’olor de galetes acabades de fer, convertien el seu acollidor bed&breakfast en un càlid refugi enmig de tanta neu i fred.

El nostre primer passeig cap al centre de Lahti va ser una autèntica travessa pel bosc, tot creuant les quilomètriques pistes d’esquí de fons que uneixen Lahti amb altres localitats de la regió. Trampolins de salts d'esquí / Trampolines de saltos de esquíEn sortir de l’espès bosc, és impactant trobar-se de cara els tres trampolins de salts d’esquí (el més alt fa 130 metres), que són el símbol més visible i internacional de la ciutat. Al costat dels trampolins hi ha el Museu de l’Esquí, que recull tota la història dels esports d’hivern a Finlàndia, mitjançant fotografies, vídeos i roba i estris, principalment d’esquí. A més, té una part més lúdica on podràs emular els saltadors en un divertit simulador.

Sibelius HallEl centre de Lahti està format bàsicament per dos carrers principals que es creuen, Aleksanterinkatu i Vesijärvenkatu, que aglutinen la majoria de comerços i restaurants. També hi ha el mercat, més petit i tranquil del que estem acostumats, on a més de comprar productes típics com salmó i galetes de gingebre, també hi pots dinar molt bé i a bon preu, mentre xerres una estona amb els amables dependents. Els dos edificis més emblemàtics són: la Ristinkirkko (l’Església de la Creu), del reconegut arquitecte finlandès Alvar Aalto, i el Sibelius Hall, un auditori i sala de congressos que destaca per la seva arquitectura i que duu el nom del músic més prestigiós del país.

Antiga estació ferrocarril / Antigua estación de ferrocarrilPassejant pels carrers nevats i ben atents per no relliscar, ens va cridar l’atenció que l’escut de la ciutat fos una roda de ferrocarril. Això es deu al fet que va ser un element clau per al desenvolupament de la ciutat i la seva industria. De fet, mentre vorejàvem el llac glaçat, ens vam adonar que estàvem caminant per on antigament passaven les vies del tren. Quan tot és tan blanc i tens dos pams de neu sota els peus, costa reconèixer per on trepitges. Ara, l’antiga estació continua sent un punt neuràlgic de trobada. L’edifici groc de fusta conserva l’estructura original i s’ha convertit en una cafeteria, la nostra preferida de Lahti, on pots gaudir de pastissos dolços i salats i entrar en calor prenent un cafè i contemplar el llac Vesijärvi glaçat.

Llac Vesijärvi / Lago VesijärviEls més valents s’atrevien a endinsar-se al llac per patinar o bé pescar, però nosaltres vam preferir vorejar-lo i fotografiar els vaixells encallats al gel i els petits molls i embarcadors que, en fer-se fosc i amb la boira, semblaven el decorat d’una pel·lícula de misteri. Que consti que treure’s els guants per fer les fotos sense perdre la sensibilitat als dits també tenia mèrit. A Lahti predominen els parcs i espais oberts, com el Parc Lanu, que completament emblanquinat i sense pràcticament ningú passejant-hi, encara donava més sensació de fred i quietud. L’atractiu d’aquest parc són les vistes, ja que és dalt d’un petit turó, i les 12 escultures de fusta d’Olavi Lanu, tot i que amb tanta neu només vam ser capaços d’identificar-ne una.

Vaixells atrapats al gel / Barcos atrapados en el hieloLa natura que envolta Lahti és espectacular, però per passar-hi un hivern de gairebé mig any, cal estar preparat. Ens sorprenia veure molts finlandesos anant amb bicicleta o corrent sobre la neu, com si res. Es nota que l’esport és molt important en la cultura finlandesa, ja que la ciutat té moltes instal·lacions esportives públiques, tan cobertes, com a l’aire lliure, que s’aprofiten tot l’any. Per exemple, un camp de futbol i una piscina a l’estiu es converteixen en pistes de patinatge sobre gel i d’esquí a l’hivern.

Nosaltres vam poder corroborar en viu i en directe aquesta passió per l’esport presenciant de manera imprevista els entrenaments de tres futurs campions de salts d’esquí. Veure’ls lliscar a tota velocitat pel trampolí, agafant embranzida per enlairar-se i volar durant uns breus instants, en què sembla que el temps s’aturi, és una imatge plena d’èpica i d’emoció.

En el proper article sobre Finlàndia et convidarem, precisament, a posar-te els esquís…

 

Un llit, un mos, un bar…

Irma’s Bed & Breakfast: Típica casa finlandesa de fusta, molt acollidora i amb una decoració ben nòrdica. L’Irma i el seu marit et faran sentir com a casa, t’ajudaran a organitzar-te activitats i et prepararan uns esmorzars casolans impressionants.

La cafeteria Kahvila Kariranta, a l’edifici de l’antiga estació del ferrocarril, és ideal per dinar o per fer-hi un cafè i unes pastes a mitja tarda. És tranquil, calentó i amb vistes al llac. També té una part de restaurant.

No et pots perdre les cerveses i la sidra artesanes del Teerenpeli, al centre de la ciutat. El local, amb un estil sofisticat però íntim alhora, s’omple de gent als vespres. També serveixen menjar i plats per picar.

Tags: ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



2 Responses to Un hivern de debò (Finlàndia I)

  1. José Antonio says:

    !Que envidia! Quién pudiera pasar unos dias allí, con ese paisaje y en una típica casita nórdica. Para desconectar de verdad.
    Pero en fin, siempre podemos viajar con vuestra página.
    Seguir así, me encanta leerlo.

    • Sí, cuando viajas a un lugar así, totalmente distinto a tu día a día, parece que el mundo se detenga. Impacta el silencio, el ritmo pausado de la gente y la naturaleza tan pura.
      Nos llena de satisfacción saber que con nuestros relatos, conseguimos trasladarte a nuestros destinos favoritos 🙂

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies