Homenatge als enamorats de Nova Zelanda
Aquest no és un article com els que escrivim normalment. Es tracta d’un petit homenatge a totes aquelles persones que heu llegit el nostre llibre, “Nova Zelanda, l’últim paradís? Una ruta pels antípodes”, i que a través de les seves pàgines heu viatjat amb nosaltres pels paisatges, la història i la cultura d’aquestes illes paradisíaques.
El fet d’haver publicat el llibre i d’haver-lo anat presentant en diferents ciutats ens ha permès conèixer gent amb qui compartim una gran fascinació per Nova Zelanda i el més curiós és que el nostre llibre no només ha captat l’interès d’aquells que hi voleu anar sinó també el d’aquells que ja hi han estat i que volen d’alguna manera reviure el seu propi viatge guardat en un calaix de la seva memòria.
Marae (esquerra) i dansa maori (dreta) a Rotorua. Foto de Joan Manyer i Montse Albertí.
Agraïm enormement els emails rebuts fent-nos consultes abans d’emprendre el viatge somiat cap al País del Núvol Blanc i especialment aquells que ens heu contactat senzillament per dir-nos que el nostre llibre us ha estat útil o que us ha evocat records que potser teníeu en certa manera oblidats.
Joan Manyer i Montse Albertí a Rotorua l’any 1995
Aquest és el cas d’en Joan Manyer i la Montse Albertí, que al juny de l’any 1995 van viatjar per les Illes Nord i Sud de Nova Zelanda. Ens emociona saber que els hem fet recuperar les fotografies (impreses, no pas digitals) i les filmacions que tenien d’aquest gran viatge i que fins i tot les han compartit amb els seus fills, que encara no hi eren llavors. Molt amablement ens n’han fet arribar una petita selecció, principalment de Rotorua i d’art i danses maoris, perquè les compartim amb tots vosaltres i veieu com era Nova Zelanda fa ja més de vint anys. També han rescatat un text que van escriure durant el llarg trajecte amb avió des de Barcelona fins a Auckland i que és una reflexió sobre els vols llargs i llunyans als quals potser avui dia estem molt acostumats, però que sens dubte són tota una aventura quan s’experimenten per primer cop i mereixen també el seu moment de protagonisme. A continuació en reproduïm alguns fragments.
“Des de l’avió escric a les hores, a aquest descontrol de dies d’avançada. Ben bé no sabem on som, en el temps (…) Portem dos horaris al rellotge (…) Hem passat dues nits a bord en només 24 hores”.
“Arribar és ja una obsessió. Arribar on sigui, a l’hotel que sigui, al llit que calgui, però arribar”.
Esquilada d’ovelles a Rainbow Farm. Foto de Joan Manyer i Montse Albertí.
“Haurem fet 25 hores de vol, amb les corresponents esperes, trasllats, cues i més cues (…) Esperem compensació a tants kilòmetres i a tantes hores” – Ens consta que la van trobar.
“No hem notat gaire el Jet-Lag (transtorn biològic que ocasionen els llargs viatges en avió degut a les diferències horàries). De fet, s’aconsella no prendre res químic per combatre’l, només dormir molt el dia abans de marxar, moure’s per l’avió, exercitar les articulacions i deixar els problemes i l’estrès a Barcelona. És normal notar el Jet-Lag a la tornada, quan retornes a allò quotidià. Suposo que ja vindrà”.
Gràcies, Joan i Montse! Gràcies a tots i totes!
Per cert, el dijous 26 de maig a les 19h farem una xerrada sobre Nova Zelanda a la Biblioteca Les Roquetes de Barcelona. T’hi esperem!
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
Related Posts
Presentació del llibre “Nova Zelanda, l’últim paradís?” →
Nova Zelanda, l’últim paradís? Un viatge als antípodes →
5 llibres viatgers per a Sant Jordi →
