La ciutat sagrada de Kandy
A mesura que el tren avança, les imatges de pobresa de l’extraradi de Colombo, protagonitzades per una filera infinita de barraques i algunes vaques famèliques que pasturen a tocar de les vies, donen pas a la intensa verdor dels boscos tropicals i les muntanyes envoltades de boira dels altiplans centrals. Després d’un retràs considerable, propi del sistema ferroviari singalès, i d’una tempesta tropical que posa el toc èpic al trajecte amb tren, arribem a Kandy amb sol.
La ciutat sagrada de Kandy, l’última capital dels reis singalesos fins que la van ocupar els britànics l’any 1815, és la porta d’entrada a la regió de muntanyes i plantacions de te d’Sri Lanka. El llac presidit pel Temple de la Dent de Buda n’és el gran reclam. De fet, el llac és artificial, el va manar construir el darrer governant del regne de Kandy, Sri Wickrama Rajasinha, al 1807, però és un espai ben agradable i tranquil per passejar en contraposició amb els estrets i bulliciosos carrers plens de tràfic del centre de la ciutat, especialment quan es pon el sol tot creant una bonica estampa.
Posta de sol al llac de la ciutat sagrada de Kandy
El Temple de la Dent de Buda és el principal centre de peregrinació per als budistes singalesos perquè, com el seu nom indica, atresora una dent de Buda custodiada dins d’un cofre d’or amb forma de dagoba o estupa que només es pot veure durant la “puja”, el ritual d’ofrenes i càntics que se celebra tres cops al dia i que va acompanyat de música de tambors i flautes. Bé, la dent no es veu, només el flamant cofre daurat que el protegeix. El Temple és preciós i molt harmònic per fora, però l’interior és una autèntica meravella. Descalços, el recorrem entre la multitud, en part turistes i en part fidels que vestits de blanc vénen a fer-hi ofrenes, normalment amb flors de lotus, que simbolitzen la completa purificació del cos, la paraula i la ment. Les pintures i escultures, els treballs d’orfebreria i les lluents estàtues daurades de Buda que hi ha per tot arreu ens deixen bocabadats.
El Temple de la Dent de Buda a Kandy
Entrant al Temple de la Dent de Buda durant la “puja”
Ritual de la “puja” al Temple de la Dent de Buda
Budistes singalesos que fan ofrenes durant la “puja” (esquerra) i cofre que guarda la reliquia de Buda (dreta)
Estàtua de Buda al Temple de la Dent de Buda
Amb un dels típics i pràctics tuk-tuks explorem els afores de Kandy, on es troba l’interessant Museu del Te Singalès. Com a bons bevedors de te gaudim de la visita al museu, ubicat a l’antiga fàbrica de te Hantane de l’any 1925, durant la qual descobrim el delicat procés d’elaboració del te des de la seva col·lecta i processat fins al seu empaquetat. Entre les explicacions d’una de les guies del museu i els panells informatius aprenem la funció de cadascuna de les màquines i els estris exposats i coneixem la història del te a l’antiga Ceilan. I és que fins a la dècada de 1860 a Sri Lanka es cultivava cafè i no pas te, però al 1869 les plantes de cafè van morir a causa d’un fong i els propietaris de les plantacions van haver d’optar per altres cultius si no volien perdre-ho tot. L’amo d’una d’aquestes finques va posar James Taylor, un escocès nouvingut, al capdavant del primer sembrat de te i el resultat fou tot un èxit. A partir d’aquest moment la industria del te es va estendre ràpidament per tot el país captant l’atenció de grans companyies britàniques i d’aquí van sorgir els grans noms del món del te com fou Thomas J. Lipton. Dades i història a part, la visita acaba amb el tast d’un deliciós te negre de la varietat BOP Kandy al pis més alt de la fàbrica amb vistes espectaculars de l’entorn.
Maquinària del Ceylon Tea Museum de Kandy
Varietats de te (esquerra) i primer paquet de te (dreta) al Ceylon Tea Museum de Kandy
Enmig d’un caòtic tràfic, entre avançaments impossibles i una simfonia de clàxons, anem també amb tuk-tuk fins a l’immens Jardí Botànic de Peradeniya. Tot i que ens decep enormement el jardí de les espècies, on no veiem res més que dues tristes plantes de cardamom i cafè, gaudim d’una estona d’aire lliure i natura passejant per aquests jardins de 60 hectàrees, antigament reservats exclusivament a la reialesa, on veiem una figuera de Java gegant, un bosc de bambú, un hivernacle d’orquídies… i un escorpí que creua tranquil·lament un dels camins del parc. La sobtada tempesta tropical, molt habitual a les tardes, ens fa tornar abans del compte cap a la ciutat.
Jardí Botànic de Peradeniya a Kandy
Bosc de bambú al Jardí Botànic de Peradeniya
Orquídies al Jardí Botànic de Peradeniya
Un espectacle de ball i música tradicional amb els cèlebres Kandyan Dancers, que amb vestits i disfresses de colors llampants i ben carregats d’accessoris ballen enèrgicament i fan acrobàcies al ritme dels tambors, és el colofó de la nostra estada a Kandy.
Els tradicionals Kandyan Dancers que ballen al ritme dels tambors
Ballarines de Kandy Dance
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
Related Posts
La Roca del Lleó de Sigiriya i l’antiga ciutat de Polonnaruwa →
Les Coves de Dambulla, un tresor singalès →
Sri Lanka amb l’Ibai →
