La Roca del Lleó de Sigiriya i l’antiga ciutat de Polonnaruwa
La Roca del Lleó de Sigiriya i les ruïnes de l’antiga ciutat de Polonnaruwa formen part de l’anomenat Triangle Cultural d’Sri Lanka i són, sens dubte, dues visites espectaculars i obligades si viatges a aquest país.
Sigiriya o la Roca del Lleó està considerada pels singalesos com la vuitena meravella del món. Es tracta d’un altiplà rocós de 370 metres d’alçada format a partir del magma d’un volcà extingit, que acull una fortalesa del segle V d.C. on hi ha el palau en ruïnes del rei Kassapa, una àmplia xarxa de fortificacions i uns immensos jardins amb canals, fonts i estanys.
De fet, ja al segle III a.C. hi havia un monestir dalt de l’altiplà, però el rei Kassapa buscava un lloc prou segur on construir la seva residència reial després d’haver assassinat al seu pare i va triar Sigiriya, que després de la seva mort es va tornar a utilitzar com a monestir budista fins que fou definitivament abandonat al segle XIV. Tot el complex és un excel·lent exemple de planificació urbana antiga, però més que el jaciment arqueològic pròpiament, que requereix molta imaginació per visualitzar com devia ser en el passat, el que meravella de Sirigiya són les magnífiques vistes del paisatge que l’envolta, les urpes del lleó excavades a la pròpia roca que encara es conserven i els bells frescos de dones amb el tors nu, que probablement són retrats de les dones i les concubines del rei Kassapa (actualment no es poden fotografiar).
Et recomanem que et llevis ben d’hora per pujar a Sigiriya a primeríssima hora del matí, ja que l’ascens és fort i cal pujar diversos trams de vertiginoses escales, que més val fer a l’ombra de la paret rocosa i amb una calor encara suportable.
Polonnaruwa és el segon regne més antic d’Sri Lanka, després d’Anuradhapura. I és que els constants atacs indis a Anuradhapura van fer que els reis decidissin traslladar la capital a Polonnaruwa entre els segles XI i XIII, convertint-la en una esplèndida ciutat emmurallada. T’hi pots passar un dia sencer admirant edificis i monuments força ben conservats. Nosaltres, malauradament vam fer una visita força ràpida perquè vam enxampar una onada de calor, el termòmetre registrava 50 graus, i anàvem amb l’Ibai que només tenia 18 mesos. Això sí, vam poder veure alguns dels monuments més destacats:
- La sala d’audiències del rei Parakramabahu, que va regnar i fer pròspera Polonnaruwa.
- El Vatadage, una estructura circular amb quatre Budes asseguts mirant cap als quatre punts cardinals i la millor pedra lunar de tot Polonnaruwa situada a l’entrada nord.
- El temple Shiva Devale, exemple arquitectònic d’influència india, el sostre del qual es va esfondrar.
- El temple Lankatilaka que recorda una catedral. El sostre es va esfondrar, però es conserven les parets de 17 metres d’alçada i una gran estàtua de Buda dempeus, ja sense cap.
- La immensa dagoba Rankot Vihara que imita l’estil arquitectònic d’Anuradhapura. Amb 54 metres d’alçada, és la més gran de Polonnaruwa i la quarta més gran de tot Sri Lanka.
- L’espectacular Gal Vihara, un conjunt de tres precioses estàtues de Buda esculpides a la roca i que formaven part d’un monestir: el Buda assegut en posició de meditació, el Buda dempeus de 7 metres d’alçada i el Buda reclinat sobre una flor de lotus de 14 metres de longitud. La finor dels detalls, la serenor del rostre en les tres estàtues, les vetes de la pròpia roca i l’excel·lent estat de conservació fan de Gal Vihara la joia de la corona de Polonnaruwa.
Els varànids, els langurs grisos i algunes aus són avui dia els únics habitants d’aquesta antiquíssima ciutat singalesa plena d’art i d’història.