Les Coves de Dambulla, un tresor singalès
Són un destacat centre de peregrinació budista i hinduista des de fa 2.200 anys i tota una obra d’art que va superar amb escreix les nostres expectatives, que ja eren molt altes. I és que les Coves de Dambulla, considerades la superfície antiga pintada més gran del món i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, són un espai de gran bellesa i espiritualitat.
De fet, el seu nom oficial és Temple d’Or de Dambulla perquè l’accés al recinte està presidit per un vistós Buda daurat assegut de 15 metres d’alçada, que mira cap a la Fortalesa de la Roca del Lleó de Sigiriya, i una gran dagoba també daurada, que no fan pas justícia a la meravella que ens espera.
Vistes de Sigiriya des del Temple d’Or de Dambulla
De les més de 80 coves i grutes que han trobat, se’n visiten cinc, però només aquests cinc santuaris atresoren 157 estàtues de Buda en diferents posicions i frescos de colors ben vius que cobreixen completament parets i sostre i que daten des del segle I fins al XVII. Aquests murals narren històries de la vida de Buda, inclosos els contes Jataka sobre les seves anteriors vides al Temple del Gran Rei, i descriuen moments clau de la història d’Sri Lanka.
Porxada d’estil colonial a l’entrada de les Coves de Dambulla
Les cinc coves excavades a la roca es van embellir durant l’època colonial amb unes porxades de color blanc que connecten les successives entrades i ens protegeixen del sol i la calor.
Devaraha Viharaya o Temple del Rei dels Déus
A la primera cova, ja hi trobem la impactant figura d’un Buda reclinat de 15 metres de llargada amb uns peus enormes, les plantes dels quals estan típicament pintats amb flors i figures geomètriques de color vermell.
Maharaja Viharaya o Temple del Gran Rei
Mural al sostre del Maharaja Viharaya o Temple del Gran Rei
La segona cova és la més gran i espectacular de totes. Té 52 metres d’amplada, 23 metres de profunditat i 7 metres d’alçada. Només entrar ens sentim una mica aclaparats en contemplar tantes figures de Buda i els magnífics frescos que cobreixen tot el sostre com si es tractés d’una enorme i delicada tela que no deixa ni un sol tros de roca al descobert, a més d’una dagoba central. Però a poc a poc ens adonem de l’harmonia en què tots elements estan disposats i de la bellesa i el valor d’aquestes autèntiques obres d’art. En silenci i a càmera lenta gaudim de la pau i el misticisme d’aquest esplèndid santuari budista. Val a dir que també ajuda el fet de ser pràcticament els únics visitants i és que ben pocs pugen a les Coves de Dambulla a primeríssima hora de la tarda, amb un sol i una calor sufocants, que es veuen recompensats a l’interior de les coves, que mantenen la frescor de la roca.
Buda reclinat de 15 metres de llarg al Maharaja Viharaya o Temple del Gran Rei
Budes asseguts meditant al Maharaja Viharaya o Temple del Gran Rei
Buda en posició de coneixement al Maharaja Viharaya o Temple del Gran Rei
Maha Alut Viharaya o Nou Gran Temple
A la tercera cova hi destaca un altre Buda reclinat envoltat d’una cinquantena de figures més petites i més pintures amb motius florals i formes geomètriques, algunes de les quals són ja del segle XVIII, moment fins el qual aquest espai més reduït s’havia utilitzat com a rebost o magatzem.
Buda meditant al Maha Alut Viharaya o Nou Gran Temple
Pachima Viharaya
És la quarta cova i la més petita de totes. Hi trobem una petita dagoba esquerdada, fruit d’un intent de robatori que pretenia extreure’n les joies d’una antiga reina singalesa que suposadament guardava a l’interior, envoltada de Budes asseguts amb les mans en posició de meditació emulant un bol buit.
Interior de Pachima Viharaya amb la dagoba esquerdada
Devana Alut Viharaya o Segon Nou Temple
La cinquena i última cova, la més nova de totes, anteriorment utilitzada com a magatzem. Aquí Buda està acompanyat de déus hindús, com Kataragama i Vishnu.
Interior del Devana Alut Viharaya o Segon Nou Temple
Per arribar als temples-cova de Dambulla cal pujar fins dalt d’un turó de 100 metres d’alçada, tot seguint un fàcil camí amb trams d’escales, amenitzat amb les vistes de l’entorn i els divertits macacos que són tota una atracció. Des de principis de 2016 ja no cal pagar entrada per visitar les coves, ja que gràcies als donatius privats el finançament de les tasques de manteniment està suficientment garantit. Just abans d’entrar al recinte de les coves ens haurem de descalçar, així que recomanem portar uns mitjons per no cremar-nos els peus amb el terra excessivament escalfat pel sol.
Família de macacos a les Coves de Dambulla
Sense dubte, les Coves de Dambulla són, en termes culturals, la visita que més admiració ens han causat durant el nostre viatge per Sri Lanka. Això sí, abans d’arribar-hi, en el trajecte de Kandy a Matale vam tenir també l’ocasió de veure el Temple d’Aluvihara, un dels més antics del país, també excavat en unes coves envoltades de roques que es van desprendre de la muntanya. En una d’elles, decorada amb bonics murals, hi ha un Buda reclinat de 10 metres de llargada, mentre que en una altra hi ha representats de forma força impactant els regnes de l’infern. Unes escales condueixen fins la part més alta del santuari, coronat amb una dagoba blanca i amb boniques vistes del paisatge.
Temple Aluvihara a Matale
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
Related Posts
La Roca del Lleó de Sigiriya i l’antiga ciutat de Polonnaruwa →
La ciutat sagrada de Kandy →
Sri Lanka amb l’Ibai →
