5 llibres viatgers per a Sant Jordi
S’acosta Sant Jordi, un dels nostres dies preferits de l’any i que normalment passem envoltats de llibres. Per això, en aquest article hem volgut fer un petit recull d’algunes de les lectures del darrer any que més ens han agradat i n’hem triat cinc en les quals els viatges hi tenen una presència important. A la llista hi ha cròniques viatgeres, biografies que podrien ser una pel·lícula i testimonis històrics que poden ser una font d’inspiració viatgera, una magnífica companyia durant una ruta o una manera agradable de gaudir d’una tarda de primavera.
Esperem que gaudeixis d’una bona diada de roses i llibres i si tens alguna recomanació que vulguis compartir, anima’t a deixar un comentari.
“Vagabonding” de Rolf Potts
Tres definicions de “vagabonding”: 1) Acció de deixar enrere la rutina per viatjar de forma independent durant un llarg període de temps. 2) Forma de viatjar en la qual tenen rellevància la creativitat, l’aventura, la consciència, la simplicitat, el descobriment, la independència, el realisme, l’autonomia i el creixement espiritual. 3) Opció conscient de vida que permet la llibertat del viatge. De tot això tracta aquest llibre de l’escriptor de viatges Rolf Potts, que ha escrit des de més de 60 països per a les més prestigioses revistes de viatges internacionals.
“Vagabonding” és un cant al viatge com a estil de vida durant mesos o anys i fa d’espurna motivadora per a aquells a qui aquesta idea ja els hi ronda pel cap. T’inspira amb les cites i experiències de grans viatgers de diferents èpoques i et posa de peus a terra amb consells pràctics i fonts d’informació actuals per preparar el viatge, per sobreviure a l’experiència mentre la vius i, molt breument, et mentalitza per afrontar la tornada a casa i a la rutina que havies deixat enrere, si decideixes tornar, és clar.
“Paisajes del mundo” de Javier Reverte
Més de 30 anys de trajectòria com a periodista de viatges i corresponsal de guerra converteixen a Javier Reverte en un referent imprescindible en el gènere de la narrativa viatgera. Aquest primer recull de reportatges de l’autor és un viatge continu, tant geogràfic com temporal, que et fa ser conscient de com ha anat canviant la societat en tots aquests anys.
Gairebé a cada canvi de capítol t’espera un nou país i un nou continent i la varietat i els contrastos és un dels grans atractius del llibre. En poques pàgines passes d’Anglaterra a Uzbekistan, de la beatitud de Lourdes i el turisme religiós a l’ambient canalla de Tijuana, de la tecnologia punta de la Copa Amèrica a la pobresa dels pescadors de Zanzíbar, tot descrit amb la minuciositat irònica de l’autor.
L’edició en alguns dels seus capítols incorpora codis QR amb vídeos de Javier Reverte comentant alguns dels articles i emmarcant-los en el context de la seva carrera, com per exemple aquest on ell mateix s’encarrega de presentar l’obra:
“Un hotel a la costa” de Nancy Johnstone
El retrat d’un territori i d’un poble que molts coneixem a la Costa Brava. Un relat amb forma de diari autobiogràfic que narra un moment històric, la caiguda de la República i l’esclat de la Guerra Civil, explicat per una jove escriptora anglesa des de la vessant del dia a dia d’un petit poble de pescadors. Nancy Johnstone i el seu marit Archie, periodista del News Chronicle, deixen enrere la frenètica vida londinenca per construir i regentar un hotel a Tossa de Mar. El relat s’inicia amb la fase de descoberta i entrada en contacte amb una cultura i un tarannà ben diferent al seu entorn habitual, unida a les dificultats pròpies d’engegar un negoci en un país desconegut i sense experiència prèvia. Quan sembla que l’hotel i la nova vida a Tossa de Mar comencen a rutllar, esclata la guerra i ho fa trontollar tot. Aleshores, el llibre esdevé un testimoni de la dramàtica retirada republicana i narra com l’hotel deixa de ser un agradable lloc d’estiueig per a turistes anglesos per convertir-se en l’allotjament de corresponsals de guerra i artistes europeus simpatitzants amb la causa republicana, i acabar sent una colònia per a nens refugiats.
Nancy Johnstone, nascuda a Bath l’any 1906, va viure a Tossa de Mar des del 1934 fins el 1939. Després es va dedicar a tasques humanitàries als camps de concentració del sud de França i es va acabar traslladant a Mèxic, on va escriure dos llibres i se’n va perdre la pista l’any 1952.
“Bilbao – New York– Bilbao” de Kirmen Uribe
Sovint els vols llargs són una nosa necessària en què després de fer alguna becaina, llegir una estona, mirar alguna pel·lícula, escoltar música i intentar tornar a dormir acabem frisant amb impaciència per arribar. A Kirmen Uribe el pretext d’un vol transatlàntic li serveix per explicar una historia dins d’una història. El seu avi Liborio poc abans de morir va voler veure un quadre del pintor Aurelio Arteta per darrer cop. Quaranta cinc anys després, l’autor del llibre segueix aquesta pista i mitjançant cartes, correus electrònics i un diari va unint les peces d’un trencaclosques familiar que esdevé un novel·la íntima, que retrata diverses generacions d’una nissaga de pescadors i mariners bascos.
La qualitat literària de l’obra és un dels seus punts forts. La frescor amb què es van enllaçant els diferents episodis, amb què es passa d’una època a un altre i la sensorialitat del relat et submergeix en la història i en la tradició basca. I malgrat que no es tracta de la narrativa de viatges en ús, els seus capítols estan plens de referències geogràfiques i et transportarà a alguns llocs veritablement remots com el penyal de Rockall al mar del Nord.
“Chance Is a Fine Thing” de Philip Temple
Tanquem la llista amb un llibre “Made in New Zealand” i molt especial per a nosaltres: la biografia de Philip Temple, un dels principals escriptors de Nova Zelanda i que als 18 anys va abandonar la seva Anglaterra natal per provar sort als antípodes, on ha viscut els darrers 50 anys. Aquest país li va donar l’oportunitat de ser un pioner en molts àmbits, com a periodista, escriptor i alpinista. Alguns dels episodis més destacats de les seves vivències tenen relació amb l’expedició que va organitzar el 1962 per fer la primera ascensió a la muntanya més alta d’Oceania, el Puncak Jaya, també anomenat Piràmide de Carstenz, juntament amb Heinrich Harrer, o amb la seva etapa documentant espècies noves a les Illes Salomó.
A més, als anys 80 va escriure les primeres guies per recórrer els Great Walks neozelandesos per al Department of Conservation, popularitzant el senderisme entre la població kiwi i sempre s’ha mostrat com un escriptor compromès amb la protecció de la natura i d’algunes espècies autòctones com el kea, un lloro alpí. La seva vida i la seva obra són història de Nova Zelanda en sí mateixes i una manera fantàstica d’aproximar-s’hi. Malauradament aquesta biografia no ha estat traduïda, com la majoria de la seva obra, així que cal llegir-la en la versió original.
Molt bona selecció! Ens apuntem algun que ens falta! 🙂