Catalunya Marco Boni en Barcelona

Published on de maig 30th, 2013 | by companysdeviatge

0

#Entrevista des del sofà: Marco Boni, Barcelona amb humor toscà

El Marco va arribar a Barcelona fa gairebé tres anys acompanyat de la seva Vespa i el Pelé, un gat negre enorme. A la ciutat de Dante, David i Miquel Àngel, va conèixer la Joana, treballant a l’Institut Universitari Europeu de Florència. Ella és la raó per la qual un florentí amant del bàsquet, DJ a estones i tècnic de so a temps complet, ha canviat el Ponte Vecchio per la Sagrada Família.

Marco Boni en Barcelona1. Coneixies Barcelona com a turista, ¿com la veus ara que hi vius?

Com a turista hi havia estat diverses vegades y sempre m’havia agradat el dinamisme i la imatge de ciutat de referència de modernitat i innovació. Vivint aquí t’adones que molta part d’aquesta imatge a l’estranger és un mica artificial i que no correspon a la realitat de la ciutat, que té moltes contradiccions.

Per exemple, quan vaig venir per primer cop fa 15 anys, després de 26 hores de tren, vaig sortir del metro a la parada Liceu a les Rambles i em vaig dir a mi mateix “Estic a la mítica Rambla”. Aleshores em semblava un d’aquells llocs on tot et pot sorprendre i inspirar. Després he vist com la Rambla és un intent de vendre coses als turistes i fer que vagin a menjar en algun fast food, igual que passa a moltes altres ciutats del món.

2. Tres diferències i tres semblances entre la vida a Florència i a Barcelona

Diferències:

– La gent surt més i viu més fora de casa a Barcelona. Serà perquè aquí fa més calor i per la diferència de preus. Aquí és més econòmic menjar i prendre alguna cosa fora, i això ajuda.

– Viure a Florència és com caminar per un museu, sembla que s’hagi parat a l’any 1400 i tot està fet per vendre l’art i la cultura. Potser és maco per als turistes, però la gent que hi viu ha de pagar preus com els dels turistes sense ser-ho. No hi ha gaire vida cultural ni espais per a música i activitats que no estiguin relacionades amb la imatge renaixentista de la ciutat. Pots trobar un munt de concerts pesadíssims i cars de música clàssica, però ben pocs d’altres estils. A Barcelona és diferent: hi ha molts concerts i esdeveniments i música de tot tipus. Tinc la sensació que aquí tot està fet més a mida de la gent.

– Les bromes per prendre el pèl que ens fem entre florentins, com una manera de posar a prova l’altre. Li fas una broma o et rius d’ell inventant-te alguna cosa graciosa; si s’emprenya es convertirà en l’objecte de més bromes perquè fa més gràcia si l’altre s’enfada, però si se’n riu o respon amb una altra broma cap a tu, llavors és que has trobat un company bromista. A Barcelona no funciona així i de vegades es malinterpreta la meva intenció, he he he.

Semblances:

– El caràcter català s’assembla força al caràcter florentí: una mica tancat i desconfiat amb els que no coneix, tot i que al final som bona gent, ha ha ha.

– Tenim el mateix estil feina-casa. Jo creia que a Barcelona tothom anava a prendre alguna cosa després de la feina (a inflar-se a canyes), però la majoria marxen directes cap a casa.

– El Barça aquí és com la Fiorentina allà: el tema dominant a la ciutat. Tot i que, bé, la “Viola” és molt millor!

3. Trenca un tòpic de Barcelona…

No ho sé, els tòpics que conec són que són garrepes i una mica freds. Generalitzant, crec que són reals, he he, però els florentins som encara més tancats, però no garrepes.

4. Una imatge, un so, una olor i un sabor…

– Una imatge: sempre m’agrada passar per la Plaça del Rei a la nit, però una imatge que m’ha impactat últimament és la vista des de l’hotel Porta Fira a L’Hospitalet, m’he adonat de l’estructura de tota Barcelona.

– Un so: el del butaner que toca la bombona i el de l’afilador amb la seva màquina d’esmolar ganivets.

– Una olor: la del peix fregit dels veïns xinesos de sota, tenen un bar i sempre estan cuinant.

– Un sabor: el de l’allioli, sobretot, l’endemà.

5. Un racó que no surti a la guia…

Hi ha un parc que té com una mena de pista rodona que anomenen “Aspirina” a prop de les Glòries, on hi practiquen bike polo a la nit. És com una moderna arena amb gladiadors.

6. Un consell per sobreviure a Barcelona

No sé si es pot sobreviure en aquesta ciutat! De moment, aquí estic, però ajuda somriure a la gent 🙂

Tags: , , ,


About the Author

companysdeviatge

Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).



Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Back to Top ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies