O Camiño dos Faros
Durant els propers tres anys les orquestres simfòniques de Lahti (la nostra ciutat) i de La Coruña compartiran el mateix director: Dima Slobodeniouk. D’origen rus, als 16 anys es va traslladar a Finlàndia on hi va seguir els seus estudis musicals i avui en dia viu amb la seva família en aquesta ciutat gallega. Aquesta coincidència ens va animar a planejar un viatge a Galícia en el que es compaginéssim les nostres dues aficions: el senderisme i la música clàssica.
Així, el primer d’abril, després de mantenir una interessant xerrada informal amb aquell jove mestre, vam assistir al Palacio de la Ópera a un magnífic concert en el que va dirigir obres de Txaikovski, Beethoven i Sibelius.
El director Dima Slobodeniouk amb l’orquestra simfònica de La Coruña (esquerra) i el grup de finlandesos xerrant amb ell al Palacio de la Ópera de Coruña (dreta)
Mapa del tram de Barizo a Cabo Vilán del Camiño dos Faros
L’endemà vam començar una espectacular travessa per “O Camiño dos Faros“. Es tracta d’un sender relativament nou, d’uns 200 quilòmetres de llarg, que va des de Malpica a Finisterre, resseguint la costa atlàntica i enllaçant els fars que assenyalen els seus agrests penya-segats i perillosos esculls contra els quals descarreguen la seva força les grans onades de l’oceà.
Com que no disposàvem de prous dies per fer tot el recorregut, vam contactar amb l’agència de viatges Travels to Finisterre demanant-los-hi ajut. Va resultar una idea encertada perquè ens van oferir un bon servei amb amabilitat i gran professionalitat. D’una banda, ens van aconsellar de fer en cinc dies el tram des de Barizo a Cabo Vilán, una de les parts més espectaculars de la ruta que recorre A Costa da Morte, de justificat renom pels nombrosos naufragis que hi ha hagut al llarg de la història. D’altra banda, ens van resoldre el problema logístic, ja que, degut a l’escassetat de poblacions d’aquells paratges, hagués estat del tot impossible trobar allotjament pels quinze que formàvem el grup.
Recorrent O Camiño dos Faros a la Costa da Morte a Galícia
Praia de Traba
També van posar a la nostra disposició un minibús que puntualment ens va anar portant al punt d’inici de cada etapa i després ens anava a recollir al final per retornar-nos a l’Hotel Playa de Laxe, un còmode i net establiment d’aquesta població pescadora. L’esmorzar el fèiem al mateix hotel, on ens preparaven també el picnic per a la jornada. El sopar era al proper restaurant O Piño, on mare i dues filles, sobreïxents de simpatia, ens preparaven cada vespre diferents, saborosos i abundants plats de cuina gallega. Vam tenir, a més, la sort de comptar amb l’Álex, un estudiant de guia turístic que l’agència Travels to Finisterre ens va oferir gratuïtament perquè pogués fer pràctiques d’estudis. Suposo que a ell li van ser de servei aquestes pràctiques, però a nosaltres la seva presència va multiplicar el goig del nostre viatge. Era un jove molt ben educat, que parlava anglès correctament i que coneixia a la perfecció aquells llocs i la seva història, doncs ell mateix és d’allí. D’ell vam obtenir molta informació que d’altra manera ens hagués passat inadvertida i vam poder caminar sense por a perdre’ns.
Far de Punta Nariga (esquerra) i tram del Camiño dos Faros (dreta)
Si alguna crítica m’és permès fer d’aquest sender és que, al meu parer, no està gaire ben marcat. Hi ha unes senyals molt artístiques a base de fletxes i petjades, però en alguns llocs escassegen i en d’altres, al ser de color verd, es confonen amb la vegetació. També és cert que aquest sender està encara en fase de construcció i, per tant, en vies de millora. A més, si pot entrar dins de la xarxa dels GR, homologació que, segons l’Álex està tramitant la Asociación Camiño dos Faros, les conegudes bandes vermelles i blanques seran de gran ajut.
Arribant al Far de Vilán
Vam tenir ocasió de contactar amb centenars de components d’aquesta simpàtica associació quan el primer diumenge d’abril es van concentrar per recórrer el sender des de Niñóns a Ponteceso, precisament la mateixa etapa que nosaltres fèiem aquell dia. I si a nosaltres la seva companyia ens va dur color i alegria en aquell dia gris i plujós, no deuríem ser tampoc menys exòtics per a ells doncs la nostra presència va quedar fins i tot destacada a la crònica que de l’esdeveniment va aparèixer a la premsa local.
Pel que fa a la resta, tot molt bé i recomano fer aquest sender si hom vol sentir dia i nit rugir l’oceà embravit als seus peus sense perdre la seguretat d’estar trepitjant terra ferma.
Grup d’amics finlandesos que van recórrer part del Camiño dos Faros a Galícia
Follow
About the Author
Josep Miralles Mitja vida a Barcelona i l´altra mitja a Lahti (Finlàndia). Enamorat de la Natura, on hi va a caminar sempre que pot. / Media vida en Barcelona y la otra en Lahti (Finlandia). Enamorado de la Naturaleza, por la que camina siempre que puede.
Related Posts
El Hierro, l’illa de la fi del món →
Estels del Sud, una travessa pel Massís dels Ports →
Laugavegur, una travessa per Islàndia →
Más vale tarde que nunca, se suele decir jeje. Hermoso artículo Pepe, muy agradecido por las bonitas palabras que me has dedicado. Sólo espero que disfrutárais de vuestro recorrido por “O Camiño Dos Faros” tanto como yo lo hice acompañándoos. Espero que algún día podáis completar el recorrido y, también, que estéis disfrutando de las siguientes aventuras que me habías comentado. Saludos y abrazos para todos, especialmente para ti y Ritva!