Ruta per tres parcs històrics del Baix Llobregat
Jardins amb templets d’inspiració neoclàssica, estanys, salts d’aigua i palauets aristocràtics d’interiors recarregats. Tot plegat pot sonar molt versallesc, però no caldrà que agafem l’avió ni el tren d’alta velocitat. En el segon #blogtripAMB pel Baix Llobregat organitzat per la revista Descobrir i l’Àrea Metropolitana de Barcelona en el qual hem participat, hem fet una ruta amb bicicleta elèctrica per tres parcs històrics: el parc de Can Vidalet (Esplugues), el parc de Torreblanca (limítrof amb Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí) i el parc de Can Mercader (Cornellà). Una jornada sostenible on la cuina d’autor amb producte de proximitat ha estat un altre dels grans protagonistes i de la qual hem gaudit amb la bona companyia de bloguers de l’àmbit dels viatges i de la gastronomia.
Visita teatralitzada a càrrec d’Aura Creativa al Parc Can Vidalet.
Caracteritzat amb vestit d’etiqueta, com pertoca a un bon burgès de la Renaixença, i “amic personal” de la família Vidal, dels marquesos de Monistrol i dels comtes de Bell Lloc, en Salvador Salvadó (Aura Creativa) ens ha rebut amb molt bon humor i cinisme. El nostre particular guia ens ha traslladat a finals del segle XIX i amb les explicacions teatralitzades ens ha contextualitzat la visita i hem anat descobrint com els antics palaus i les segones residències exclusives de tres famílies nobles i burgeses de Barcelona i els seus voltants han esdevingut zones verdes de les quals ara tots en podem gaudir.
Parc de Can Vidalet
La primera visita ha estat al parc de Can Vidalet, un oasi verd situat al barri homònim d’Esplugues i amb zones per passejar, fer esport o llegir tranquil·lament i relaxar-se. Tot passejant entre espècies d’arbres autòctones i foranes s’arriba a un dels racons més especials del parc i que evoca de manera més vívida el passat sumptuós de les antigues propietats de la família Vidal: el llac, l’illa i la gruta que els envolta. Del bell mig del llac n’emergeix un majestuós taxodis i la petita illa està coronada per un templet d’inspiració neoclàssica formant un conjunt visual bell i harmònic. Un altre dels atractius del parc és un safareig de l’època on antigament s’emmagatzemava l’aigua per al rec dels jardins i que ara és un mirador amb vistes panoràmiques del parc. Però de les antigues cases de la finca només se’n conserva una, el palauet neoclàssic que ara és la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Esplugues.
Bicis elèctriques VAIC.
Cuiners del col·lectiu CUBAT preparant l’esmorzar.
En aquest punt ha arribat el moment de pujar dalt de les bicicletes elèctriques Vaic i experimentar el plaer d’avançar sense gairebé haver de pedalar, especialment a les pujades, pels carrils bicicleta d’Esplugues i Sant Just Desvern i desplaçar-nos al segon dels parcs, el de Torreblanca. Per tenir forces en l’improbable cas que se’ns acabés la bateria, el col·lectiu CUBAT ens ha preparat un espectacular esmorzar de forquilla i ganivet al costat de les cotxeres del parc. Aquesta associació gastronòmica està integrada per professionals de nou restaurants del Baix Llobregat amb l’objectiu de potenciar el producte de proximitat amb una cuina que combina innovació i tradició i de la qual gaudirem també a l’hora de dinar.
Mercat de pagès al Parc de Torreblanca.
Parc de Torreblanca
Compartit per Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, el parc de Torreblanca deu el seu nom a una torre de defensa de l’edat mitjana que hi havia en aquesta finca agrícola de gran extensió. Els seus propietaris, els marquesos de Monistrol, que feien fortuna amb l’explotació de les mines d’aigua de Sant Just i la venda de roses, van voler recuperar l’esplendor de la finca construint-hi un palau i uns grans jardins a finals del segle XIX.
Laberint del Parc de Torreblanca que reprodueix la planta del palau dels marquesos.
El palau va quedar tan malmès durant la Guerra Civil que ara només se’n conserven les cotxeres, però el jardí romàntic encara manté tot el seu encant. La gran varietat de flora, el roserar i els elements clàssics del parc, en especial l’estany, la gruta i la cascada combinen a la perfecció amb nous elements moderns, com les zones d’esbarjo i l’actual laberint, que està ubicat on hi havia la casa dels marquesos i en reprodueix la planta. A més de les moltes possibilitats per gaudir-ne en família, al parc també s’hi fan moltes activitats i cada diumenge hi ha mercat de pagès, on els agricultors de la zona venen els seus productes.
Salt d’aigua i una de les dues esfinx del carrer major del Parc de Torreblanca.
Xarxa pública d’aparcaments de bicicleta Bicibox.
Després de gaudir d’unes vistes magnífiques des del mirador del laberint, ens dirigim al darrer dels parcs. De camí pels carrers de Sant Just i Cornellà fem una parada tècnica per conèixer el funcionament de Bicibox, una xarxa pública d’aparcaments de bicicleta que ja funciona a tretze municipis de l’Àrea Metropolitana. Està pensada perquè l’usuari, un cop s’ha registrat de manera gratuïta al web, pugui desar-hi la seva bicicleta de forma segura. Actualment la xarxa posa 1.400 places d’aparcament a disposició dels ciclistes, i la bona acollida que té farà que ben aviat en siguin més.
Parc de Can Mercader
Parc de Can Mercader.
La darrera parada és a Cornellà. Al parc de Can Mercader s’hi respira l’ambient festiu i familiar d’un diumenge on el sol lluu amb força i el trenet històric en miniatura és ple de viatgers que fan la ruta circular. Com en els dos parcs anteriors, el parc de Can Mercader té el seu origen en una antiga finca agrícola i els jardins destaquen per la seva verdor i l’abundància d’espècies de flora autòctona i importada. Però la gran diferència és que en aquest cas sí que es conserva la casa senyorial, un palau d’aires grandiloqüents, propietat dels Mercader. Aquesta família benestant barcelonina va adquirir la propietat al segle XVIII i es va convertir en família de noble llinatge quan Ramon Mercader es va casar amb Maria Mercè de Belloc, hereva dels comtes de Belloch.
Arquitectura mudèjar al Palau del Parc de Can Mercader.
Joaquim Mercader va ser qui va dirigir la construcció del palau i el seu fill Arnau i la seva dona, la cantant d’òpera italiana Paulina Pozzali, van ser els últims comtes de la nissaga i la seva empremta es nota arreu de la planta noble del palau. Després dels treballs de rehabilitació que es van iniciar als anys 90, les cambres i el mobiliari han recuperat el luxe pompós de l’època i s’hi conserven elements artístics i decoratius de gran valor històric. Passejar per les sales del palau és com entrar d’amagat a la casa d’una família rica que amb la lluentor del daurat i del cristall vol camuflar la seva decadència. La sala àrab, una sala per a balls i festes decorada inspirant-se en l’art mudèjar, o la sala dels pianos, on Paulina Pozzali assajava amb l’ajut d’una pianola, en són alguns dels espais més pintorescos. El palau ara acull exposicions culturals i val la pena fer-hi una visita guiada (diumenges i festius) per conèixer els secrets de la família Mercader.
Decoració ostentosa a l’interior del Palau de la família Mercader.
Novament l’experiència del #blogtripAMB ha estat molt positiva i ens ensenya que ben a prop de casa podem gaudir de racons ben especials que ens connecten amb la història que ens envolta i que ens ajuden a conèixer una mica més el nostre entorn.
Aquests són els blogs de la resta de companys amb qui hem compartir de l’experiència (per ordre alfabètic):
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
