Per les terres dels Càtars
A principis d’octubre i durant 6 dies, hem recorregut 130 kilòmetres a peu per l’Occitània, regió del sud-est francès a les faldes del Pirineu Oriental. En aquesta zona es van fer forts al segle XIII els darrers Càtars que van lluitar contra els Papes de Roma, defensant els seus principis d’austeritat i pobresa, tant en contra de la fastuositat i els privilegis dels quals gaudia l’Església de Roma d’aquells temps.
Vistes de Ginoles (esquerra) i carrers de Nébias (dreta).
Després de l’intent fracassat del Vaticà de convèncer de bon grat els Càtars –o Bons Homes, tal com s’autoanomenaven– perquè abandonessin les seves creences, el Papa Gregori IX va fundar la Santa Inquisició que, encapçalada per monjos dominics i franciscans, va aniquilar aquest moviment religiós en col·laboració amb el rei de França Lluís IX, a qui el Papa va prometre les terres d’Occitània a canvi de reduir els Càtars.
El clàssic Camí dels Bons Homes o Camí dels Càtars comença a Foix i acaba a Berga, tot creuant els Pirineus per la Portella Blanca. Com que recórrer el sender complet presenta fortes dificultats –llarg itinerari, fortes pujades i escassetat d’allotjaments–, vam decidir, un cop més, acollir-nos al viatge que ofereix l’empresa Slowtourist, de manera que vam caminar de Quillan a Foix per terres més baixes –entre 500 i 1.300 metres d’alçada–.
Els pobles de muntanya Comus (esquerra) i Espezel (dreta).
Es tracta d’un itinerari sense dificultats, que passa per tranquils paratges –no massa espectaculars, val a dir– i petites poblacions carregades d’història. Vam visitar cinc castells: Quillan, Puivert, Montsegur, Roquefixade i Foix. El més ben conservat és el de Foix, però el més emblemàtic en relació als Càtars és el de Montsegur, on la Inquisició va incinerar en una immensa pira més de 200 “heretges” que van preferir morir cremats abans que abjurar de la seva fe.
Castell i poble de Montsegur (esquerra) i monument als Càtars cremats per la Inquisició (dreta).
Com en anteriors ocasions, el viatge amb Slowtourist incloïa còmodes allotjaments en hotels, refugis i B&B en règim de mitja pensió al final de cada etapa, així com el transport d’equipatges d’un allotjament a l’altre. En el nostre cas, a més, vam tenir un descompte perquè érem un grup nombrós de 12 persones.
Per poder fer aquest relaxant passeig de tardor pel sud de França, vam viatjar a Andorra i des d’allí vam agafar un bus-taxi fins a Quillan. Acabada la caminada a Foix, el mateix bus-taxi ens va retornar al Principat d’Andorra.
Follow
About the Author
Josep Miralles Mitja vida a Barcelona i l´altra mitja a Lahti (Finlàndia). Enamorat de la Natura, on hi va a caminar sempre que pot. / Media vida en Barcelona y la otra en Lahti (Finlandia). Enamorado de la Naturaleza, por la que camina siempre que puede.
Related Posts
El Hierro, l’illa de la fi del món →
Estels del Sud, una travessa pel Massís dels Ports →
Laugavegur, una travessa per Islàndia →
Desde Chile un gran saludo para Pepe Miralles y Ritva. También para este blog, que nos permite conocer bellos y lejanos parajes de nuestro planeta.
Saludos,
Sara