Els primers viatges amb l’Ibai
Vistes de Dubrovnik des de les muralles
Avui és un dia especial. Fa un any que va arribar l’Ibai per convertir-se en el tercer “company de viatge” i poc s’esperava que el faríem trotar de valent. Una ruta per tot Estònia i escapades a Narbona, a la històrica ciutat emmurallada de Dubrovnik i a Brussel·les, la capital europea del còmic, han estat un bon bateig viatger per a un bebè de menys d’un any, però també per a nosaltres com a pares novells. La paternitat ens ha canviat la vida, però no tant la forma de viatjar. Això sí, hem hagut d’adequar el nostre ritme al del petit viatger i aprendre a combinar les seves necessitats i prioritats amb les nostres. De totes maneres, hem tingut sort perquè l’Ibai és un excel·lent company de viatge a qui li agrada sortir de casa, estar a l’aire lliure i veure i experimentar coses noves.
A partir d’aquests primers viatges amb un bebè de menys d’un any, fem aquest recull de reflexions que creiem que poden ser pràctiques per a qui tingui un fill o filla d’aquesta edat i tingui ganes de viatjar amb ell.
Un dels manaments principals és respectar el son i el descans dels petits, és a dir, procurar que facin les migdiades i els descansos necessaris i plegar veles aviat per anar a dormir d’hora. Si el teu nen/a és dels que s’adorm on sigui i com sigui, considera’t molt afortunat perquè tindràs molt més marge en aquest aspecte. En això dels horaris, però, hi ha dues bones avantatges: si no surts a la nit t’estalvies llegir les pàgines de la guia dedicades a l’oci nocturn i el mal de cap d’haver de trobar els locals més de moda de la ciutat i si el petit viatger es desperta ben d’hora ben d’hora podràs gaudir dels llocs turístics en solitari, amb una llum matinera ben maca i tindràs fotos úniques.
Dormint a l’avió cap a Dubrovnik (esquerra) i Tallin (dreta)
El menjar és un altre dels grans temes. Mentre només prenen llet és ben fàcil, però quan comencen amb les farinetes i els purés, tenir un allotjament que disposi de cuina, ja sigui compartida o no, és important. Si és una escapada curta sempre hi ha el recurs de comprar-ne de preparats, però és que algunes combinacions de sabors més que obrir la gana la fan passar, així que quan són molts dies nosaltres preferim fer-li menjar casolà.
En més d’una ocasió hem llegit que quan el nen/a té menys d’un any, pots fer i desfer com vulguis perquè el bebè es passa el dia dormint i al cotxet sense pràcticament moure’s ni reclamar l’atenció dels pares. Quins nens són aquests? És cert que fins als sis mesos, l’Ibai tenia poca mobilitat i anava tan panxo al cotxet o a la motxilla, però a partir dels sis mesos va començar a rodolar, després a gatejar i més endavant a posar-se dret i quan descobria que podia fer cadascuna d’aquestes coses es delia per posar-les en pràctica. Per tant, toca anar fent parades en llocs adequats per donar-li llibertat de moviments i deixar-lo que s’ho passi bé a la seva manera. A més, ja fa temps que l’Ibai assenyala els parcs infantils quan els veu perquè hi vol anar a jugar.
Zona infantil a la Mansió Palmse a Lahemaa (Estònia)
El gran dilema: cotxet o motxilla portabebès? Quan comencen a pesar, tots dos. Quan vam anar a Dubrovnik, l’Ibai tot just feia els sis mesos, encara pesava poc i eren pocs dies, així que vam optar per anar només amb la motxilla i vam encertar. Ara és impensable. Ell ja pesa deu quilos, encara no camina i les nostres esquenes no estan gaire fines, així que combinar cotxet i motxilla és la millor opció. Si vas a ciutats i vols gaudir de bones vistes pujant la típica escala de cargol amb graons estrets i desiguals de la torre de torn, la motxilla o el mocador per penjar-te’l és ideal. I pensa que si viatges en avió, el cotxet no compta com a paquet i te’l porten gratis.
De rallies amb el cotxet a Peyriac de Mer (esquerra) i Tallin (dreta)
Visitant el Museu Hergé a Louvaine-la-Neuve (Bèlgica)
Sí, es poden visitar museus amb nens petits i no parlem de museus infantils, sinó històrics, d’art contemporani o del que sigui. Només has de tenir en compte algunes variables. Per exemple, que l’exposició sigui petita, que puguis fer la visita al teu ritme o que l’espai sigui adequat perquè el petit pugui anar una mica per terra, especialment si el nen/a està despert perquè aguantarà una estona, però després potser es cansa i comença a rondinar. O procurar quadrar la visita amb les seves hores de son. En aquest sentit, nosaltres vam patir força al Museu de la KGB de l’Hotel Viru de Tallinn perquè era una visita guiada en hores convingudes amb poc marge per triar. En canvi hem estat al Museu Hergé, al Museu Magritte i en d’altres exposicions i hem pogut gaudir de la visita, això sí, no val a badar i analitzar cadascun dels traços dels quadres.
Ens fa especial il·lusió trencar el mite d’haver d’anar carregats com rucs quan viatges amb nens. És cert que has de portar alguns estris i roba extra, com ara biberons, bolquers, menjar, farmaciola, alguna joguina… però només allò just per al trajecte o desplaçament fins a la destinació, ja que un cop allà podràs comprar de tot sense problemes. De bebès i nens petits n’hi ha a tot arreu!
Cabana on vam dormir a l’illa de Kihnu (Estònia)
El que no sabíem és que amb l’Ibai havíem fitxat un relacions públiques. La nostra experiència fins ara és que viatjar amb nens t’obre més portes, trenca barreres i facilita la interacció amb la gent de tot arreu.
Nosaltres ens ho estem passant molt i molt bé viatjant amb ell, aprenent constantment, veient que ell també es diverteix i és feliç quan estem junts descobrint racons nous per als tres. Potser ell no se’n recordarà del viatge en si, però tot el que està vivint i aprenent l’està enriquint moltíssim i això sempre ho portarà dins. A més, quan sigui més gran i vegi les fotos on quasi sempre surt rient s’adonarà que s’ho passava molt bé viatjant i segur que ho voldrà seguir fent.
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
Pues yo aún no tengo niños pero me ha encantado el artículo… que a una se le cae la baba viéndoos disfrutar tanto con él, y yo así me voy mentalizando de que sí se puede! 🙂
Hola, Beatriz!
Muchas gracias 🙂
¡Claro que se puede! Pues sí, nosotros estamos encantados con Ibai y él está súper contento cuando viajamos, suponemos que porque estamos todo el día los tres juntos viendo y haciendo cosas nuevas. En abril tenemos previsto un viaje muy chulo del que seguro saldrán nuevos posts de viajar en familia 😉
¡Un abrazo!
Déu ni do l’Ibai tot el que ha vist amb el poc temps que té! Haurem de juntar a la Ivet amb ell, seran els dos nens més viatgers…Potser cap a Nova Zelanda? 🙂
Ja sabeu que els vostres consells ens han estat molt útils. Una abraçada!
Quin article més maco! I quina sort que té l’Ibai!
Moltes gràcies! Sí, som afortunats tots tres! I amb aquesta nova sèrie d’articles esperem animar a moltes famílies a viatjar.