Senderisme a Sierra Morena
Caminant pel Sender del Porc Senglar
Seguint, un cop més, els bons consells de l’infatigable senderista Juan Holgado, durant la segona setmana de novembre un grup de dotze amics vam caminar la part del Sender de Sierra Morena (GR48) compresa entre Adamuz (Còrdova) i Baños de la Encina (Jaén). Va resultar una decisió encertada: mentre que la resta d’Espanya patia els efectes d’una fortíssima tempesta de vent i pluja, en aquell racó de la Península nosaltres gaudíem d’un temps esplèndid, calor i cels sens núvols. Això, si ja és important per a qualsevol excursionista, potser ho va ser encara més per a nosaltres, que vam viatjar allí des de la fosca i humida tardor del nord d’Europa.
Tablao flamenc, espontaneïtat andalusa
Aquest sender, al menys en la part que nosaltres el vam fer, és extremadament fàcil: pocs canvis de nivell, força ben senyalitzat i sense cap perill. A part de les etapes de pujada i baixada del santuari de la Virgen de la Cabeza, el camí va primer entre un inacabable mar d’oliveres i després entre immensos vedats de caça. Cadascun dels allotjaments on ens vam quedar tenia el seu propi encant i en tots ells ens van rebre amb afecte i bon servei. Fins i tot, en un ens van donar la benvinguda amb un parell d’ampolles de cava fresc que, després de tota la jornada sota el sol, ens van saber a glòria. A més, ens van organitzar un tablao flamenc que ens va fer oblidar immediatament el cansament acumulat.
La Chari fent una demostració de sevillanes
L’amabilitat dels habitants d’aquells llocs va ser una constant al llarg de tot el nostre caminar, essent un bon exemple una senyora que ens va sortir al pas a prop de l’Ermita de la Fuensanta: no tan sols ens va guiar per un tros on el sender es perdia entre la malesa, sinó que quan passàvem a prop de casa seva, va entrar a buscar un pot de delicioses olives preparades per ella mateixa amb les quals ens va voler obsequiar. I per delectar-nos encara més, ens va fer, allí mateix, uns passos de sevillanes demostrant-nos així el seu bon art. Gràcies, Chari!
Vedats de caça i prohibicions de pas
En resum, més que una travessa va ser un amable passeig de 120 quilòmetres en 5 dies entre oliveres i alzines, amb molt bons allotjaments i gent alegre i ben disposada. No puc deixar de mencionar, però, un aspecte negatiu, depriment i enutjós: els quilòmetres i quilòmetres de tanques i reixats que, al llarg dels dos costats del camí, encerquen vastíssims vedats de caça en els quals innombrables cartells prohibitius impedeixen el pas als caminants. Si per a qualsevol persona amant de la llibertat i respectuosa amb la natura, aquests vedats restringits a uns pocs resulten enervants, per a un finlandès,acostumat a la llei imperant denominada “el dret a la lliure circulació de tothom” segons la qual no pot limitar-se el pas a cap propietat, aquestes tanques i cartells resulten francament incomprensibles.
Cabirols
No vaig saber explicar als meus amics com és possible que en un país amb una crisi econòmica que necessita de l’ajut internacional, hi pot haver gent que acumula tanta terra sense treballar i que ni tan sols deixa que en gaudeixi l’excursionista. I com és, a més, que hi ha gent que arriba a pagar fins a 600 euros pel plaer de matar un cérvol dels que per allí pasturen, sense altre dret que el cap de l’animal que després, macabrament, penjarà a la paret de la seva sala d’estar. Entenc, encara que no comparteixo en absolut, la finalitat a la qual es destinen, que per la seva perillositat es mantinguin encerclats els toros braus que s’hi crien, però per això no calen, crec jo, la totalitat de les 7.800 hectàrees acotades que vam vorejar i que, segons ens van dir, son propietat d’un conegut torero. Fins quan seguirem així?
Enllaços amb informació pràctica per a realitzar la travessa:
– Website del Sender de Sierra Morena GR48
– Blog de senderisme Cuadernos de Viaje de Juan Holgado
Allotjaments en diferents punts del recorregut:
– La Nava: Molino de la Nava
– Marmolejo: Cortijo La Aragonesa
– Virgen de la Cabeza: Hospedería Santuario
– Viñas de Peñallana: Casa Rural La Caracola
– Baños de la Encina: Hotel Rural Palacio de los Guzmanes
Follow
About the Author
Josep Miralles Mitja vida a Barcelona i l´altra mitja a Lahti (Finlàndia). Enamorat de la Natura, on hi va a caminar sempre que pot. / Media vida en Barcelona y la otra en Lahti (Finlandia). Enamorado de la Naturaleza, por la que camina siempre que puede.
Related Posts
El Hierro, l’illa de la fi del món →
Estels del Sud, una travessa pel Massís dels Ports →
Laugavegur, una travessa per Islàndia →
Queridos amigos finlandeses. La armada nórdica poco a poco va “invadiendo” la península ibérica dejando su rastro por multitud de lugares donde los paisanos les recuerdan con mucho cariño, sea en Galicia, Pirineos, Andalucía, Extremadura, etc. etc.
Este próximo otoño os recomendaría el GR247 Bosques del Sur por el norte de Jaén cuando el crudo invierno comience a hacerse notar por el norte de Europa.
Un cordial saludo para los amigos de Lahti.