Sri Lanka amb l’Ibai
“Buda” i “tuk-tuk” són dues de les primeres paraules que ha après l’Ibai i és que just el dia que feia 18 mesos agafàvem un avió cap a Sri Lanka, on vam estar dues setmanes de vacances pel nostre compte. Era la nostra primera experiència viatgera asiàtica i hem tornat encantats tots tres.
Sri Lanka és una petita illa de l’oceà Índic, just per sota de l’Índia, molt tranquil·la i amb atractius ben variats: jaciments arqueològics, cultura budista, muntanya i platja, fauna salvatge… I tot concentrat en un espai reduït, ideal per viatjar amb nens ja que els trajectes en ruta són curts.
A més, els singalesos són amables, hospitalaris i alegres. Ja se sap que viatjar amb nens petits obre portes i l’Ibai a Sri Lanka ha triomfat. Cridava l’atenció un nen tan petit més aviat blanquet i rosset (cosa que encara no ens expliquem amb els pares ben morens que té) gaudint de tot, corrent i rient sense parar i cridant “buda” cada cop que en veia una escultura o pintura i “tuk-tuk” acompanyat d’un “piiiiip” en veure passar aquests tricicles motoritzats que es comuniquen amb els clàxons i els fan sonar contínuament. Creiem que li han fet més fotos els singalesos que nosaltres dos, que ja és dir.
El viatge a Sri Lanka amb l’Ibai ha estat una experiència formidable de la que ens queden molt bons records. Hem al·lucinat amb les antigues ciutats mil·lenàries i els temples budistes, especialment amb les Coves de Dambulla i petits santuaris menys turístics. Hem gaudit com nens petits tots tres dels safaris pels parcs nacionals observant elefants, búfals d’aigua, macacos, varànids i un munt d’aus en llibertat i de ben a prop. Ens ha agradat molt la part més muntanyenca del país i les famoses plantacions de te singalès. Les platges, però, ens han decebut una mica, ja que hem anat a les del sud que per l’època de l’any eren les més recomanables, i sí que eren fotogèniques, però acostumats a la Costa Brava, tampoc eren tan espectaculars i en algunes les onades eren massa fortes per banyar-nos-hi. Sembla ser que són millors les platges de la costa est, però tampoc vam encarar el viatge a fer platja, només hi volíem anar algun dels últims dies per descansar i pensant sobretot en l’Ibai, però vam buscar d’altres activitats per fer i ell s’ho va passar igual de bé.
Sempre partint de la nostra experiència personal, a continuació expliquem algunes qüestions pràctiques com ara el transport, l’allotjament, l’equipatge o el menjar, que creiem que et seran útils si viatges en família, especialment amb nens molt petits.
Quina és la millor època per viatjar a Sri Lanka? Nosaltres hi vam anar al mes d’abril, el període entre mig de l’estació seca i la plujosa. Enguany l’estació seca ha estat especialment seca i les temperatures, més altes del que tocaria en aquesta època, rondaven els 40 graus i cal afegir-hi l’alta humitat. Això es tradueix en què suàvem tot el dia i a les hores més fortes de sol ens costava moure’ns, en canvi l’Ibai no parava amunt i avall com si res. Això sí, bevia molt: aigua, sucs i iogurts líquids. La qüestió era que estigués ben hidratat i protegit del sol, evitant quan era possible ser al carrer al migdia i a primera hora de la tarda quan el sol era més fort. Fins i tot a la zona muntanyosa d’Ella, on ens havien recomanat dur polars perquè les temperatures baixaven força, nosaltres vam anar amb màniga curta. Potser el dia de calor més extrema va ser a Polonnaruwa, jaciment amb ruïnes d’una ciutat de més de 2.000 anys d’antiguitat, on a més coincidia que eren les tres de la tarda. Així que vam optar per fer la visita ara l’un ara l’altre, de manera que un dels dos es quedava amb l’Ibai dins del cotxe amb l’aire condicionat posat. A la resta de llocs no va caldre fer-ho i sempre fèiem les activitats i visites tots tres, procurant que l’Ibai pogués fer la seva migdiada en un lloc “fresquet”, ja fos en algun mitjà de transport quan érem de ruta, a l’allotjament si estàvem en alguna ciutat com Galle o a l’aire lliure sota alguna ombra. Al final, te n’adones que com que als nens no els afecta el factor psicològic de pensar que estem a 40 graus, ells ho porten millor que nosaltres.
Pel que hem llegit i ens han dit altres viatgers, a Sri Lanka s’hi pot anar tot l’any perquè el promig de temperatures és força semblant i les pluges no són tan fortes com en d’altres destinacions, però és important tenir-ho en compte pel tema mosquits i les malalties que se’n poden derivar (millor informar-se en algun Centre de Vacunació Internacional) i si vols fer platja per saber quines són les més adequades segons l’època de l’any. Precisament, tant pel que fa als mosquits com al sol, a més dels protectors pertinents, nosaltres vam optar per portar pantalons llargs i samarretes de màniga de llarga fines i de colors clars, sobretot per a l’Ibai, i gorres i bufs fins al cap.
Com són els allotjaments? Gairebé tots els allotjaments on vam estar eren habitacions amb bany en cases particulars o petits bungalows (l’equivalent a un B&B), on t’oferien sempre l’esmorzar i molt sovint el sopar, cosa força necessària a la majoria de llocs perquè normalment els nuclis de població propers són petits i no hi ha gaire oferta, excepte a les ciutats principals o indrets més turístics, és clar. I és còmode quan viatges amb nens petits poder sortir ja esmorzats i tenir el sopar al mateix lloc on dormiràs. A més, tots aquests allotjaments són cases amb jardins i patis exteriors que els permeten jugar i moure’s amb llibertat sense cap perill. I els propietaris o els qui ho porten són molt amables i atents, sempre disposats a ajudar-te en tot.
El preu mig que vam pagar per nit era evidentment molt més econòmic que aquí i tant les habitacions, ben netes i amb bany força nous, com els àpats, boníssims i abundants, estaven d’allò més bé. I que consti que anant amb l’Ibai no hem triat els més barats, però tampoc hotels que també n’hi ha i de bona categoria.
És cert, però, que als allotjaments on anàvem no s’estila gaire l’aire condicionat, més aviat els ventiladors, tot i que pagant una miqueta més se’n troben i en el nostre cas ho vam fer de vegades per garantir-nos almenys el descans nocturn, ja que la temperatura a les nits no diferia gaire de la diürna i la xafogor era altíssima (pitjor que a Barcelona!). Val a dir que si no enxampes una onada de calor tan forta com la que ens va tocar a nosaltres, segurament amb els ventiladors n’hi ha prou.
Tot i la proximitat amb l’Índia, pel què ens han explicat els qui hi han estat, les condicions higièniques d’Sri Lanka no tenen res a veure amb les del subcontinent indi. Nosaltres ho vam trobar tot net i adequat per anar-hi amb nens petits sense patir per riscos de contraure infeccions o malalties més enllà del que seria “normal”. Només cal vigilar amb l’aigua i consumir-la sempre embotellada, com passa a molts altres llocs.
Això sí, recomanem portar o comprar in situ una mosquitera, excepte si vas d’hotel o resort, perquè tot i que allà sempre n’hi ha, sovint tenen algun forat. Afortunadament, quan hi vam anar nosaltres hi havia pocs mosquits perquè encara no havien arribat les pluges.
I el menjar? És adequat per a nens petits? I tant! El menjar singalès sí que té influències indies, però també xineses i europees. El plat estrella és el rice & curry (arròs amb curri), però hi ha moltes variants que no piquen gens ni mica, ideals per als nens. Arròs, verdures, patates, carn, sopes, també truites i salsitxes, fins i tot pasta. No cal patir, doncs pels àpats. Nosaltres, en general, intentem buscar allotjaments amb cuina compartida per poder preparar nosaltres mateixos els dinars i els sopars, però a Sri Lanka això era més complicat i com que l’Ibai ja menjava quasi de tot, no hi va haver cap problema. També trobes molta fruita boníssima, que amb la calor ve molt de gust! L’Ibai es delia amb el mango, la pinya, la papaia i el coco. I si el teu nen/a encara pren farinetes, purés i llet en pols i fa servir bolquers, no cal que vagis carregat durant el viatge perquè en trobaràs de marques internacionals als supermercats més grans de les principals ciutats i àrees turístiques, com Colombo, Kandy, Galle, Ella o Nuwara Eliya. Això sí, amb preus europeus perquè només els compren estrangers.
Quin transport triar per als desplaçaments? Potser el millor és combinar i experimentar els diferents transports. Nosaltres vam fer trajectes amb tren, per exemple de Colombo a Kandy. Vam llogar cotxes amb conductor per moure’ns per l’anomenat Triangle Cultural i el Hill Country, ja que vam enxampar que era l’Any Nou singalès i el tren i els autobusos estaven plens o no funcionaven alguns dies. I l’emblemàtic tuk-tuk, és clar, amb el que a més dels curts trajectes interurbans també vam anar de Tangalle a Galle. Sí, al tuk-tuk hi cabíem els tres i l’equipatge perquè n’hi ha que són una mica més grans i tenen un espai a mode de maleter.
Arribat aquest punt, si viatges amb un/a nen/a de menys de tres anys, segur que estàs pensant en si t’emportes el cotxet o la motxilla portabebès. Nosaltres vam optar per totes dues i vam encertar. Amb 18 mesos l’Ibai ja caminava i corria però no per fer grans distàncies ni per desplaçar-te d’un lloc l’altre. La motxilla portabebès ens va anar molt bé quan visitàvem Sigiriya o temples com Dambulla i d’altres que acostumen a estar excavats a la roca i sempre tenen un bon grapat d’escales per pujar-hi o per fer algunes petites excursions a la zona de muntanyes i plantacions de te als voltants d’Ella. A les ciutats utilitzàvem el cotxet i així les nostres esquenes podien descansar.
En definitiva, Sri Lanka és una bona destinació per viatjar amb nens que recomanem del tot perquè satisfà els interessos i motivacions de tota la família, és una destinació econòmica (els vols són cars si hi vas a l’estiu, però fora de temporada són molt més barats) i tranquil·la, on el transport, els allotjaments i els àpats són fàcilment adaptables a les necessitats de cadascú.