Víkings a Barcelona
Sovint la primera imatge que ens evoca la paraula “víking” és la d’un guerrer corpulent i barbut amb un casc metàl·lic amb banyes, una espasa a la mà i cara de salvatge. Però els víkings mai van lluir cascs amb banyes i no els hauríem imaginat així si no fos perquè el compositor alemany Richard Wagner va decidir afegir aquest detall per caracteritzar el personatge antagonista de l’òpera “L’Anell dels Nibelungs”.
Muntatge visual del fals casc víking amb banyes.
La visió dels víkings com a poble guerrer, sanguinari i primitiu i molts altres tòpics heretats amb el temps i la ficció, corresponen sobretot a les fonts documentades d’aquells qui en van patir els seus saquejos, però només és una cara de la realitat. L’exposició itinerant “Víkings” que acull el Museu Marítim de Barcelona és una bona manera d’introduir-se en la cultura dels antics pobladors escandinaus i descobrir els costums d’una civilització més complexa i avançada del que se sol pensar i que va tenir un paper important al Nord d’Europa entre els segles VIII i XII.
A diferència d’altres pobles de l’època, el mot “víking” no té un origen toponímic o geogràfic, sinó que és com es designava algú, tant si era home, dona o infant, que iniciava un viatge en vaixell cap a altres contrades, no necessàriament per al saqueig i la guerra. A l’era moderna es va començar a emprar aquest terme per designar els antics pobladors de terres escandinaves que, a bord de vaixells de vela quadrada amb mascarons de proa amb forma de dracs i serps, van fundar ciutats com Dublín, es van expandir per l’actual Rússia i van ser pioners en explorar territoris com Islàndia i Groenlàndia. Fins i tot van arribar a Amèrica del Nord als voltants de l’any 1000.
Espai de l’exposició al Museu Marítim de Barcelona.
L’espai ampli i diàfan de les antigues drassanes és ideal per a una exposició d’un poble amb un lligam tan estret amb el mar. Si vols gaudir amb calma dels vuit blocs temàtics de l’exposició, calcula com a mínim un parell d’hores per contemplar les més de 400 peces de la col·lecció del Museu Nacional d’Història d’Estocolm i llegir tranquil·lament els panells informatius. La majoria d’objectes de la col·lecció són dels principals jaciments víkings existents a Suècia, els de Birka i l’Illa de Gotland, dos indrets fonamentals que juntament amb Hedeby, a Dinamarca, i altres localitats han permès als experts investigar els costums i la manera de viure de la gent del nord.
Les pantalles tàctils i els panells de textos són una bona referència per anar descobrint els principals eixos que fonamentaven la vida al món víking: la comunitat i la llar, la religió, el misticisme i els viatges i la navegació, entre d’altres.
Joies i mostres d’artesania vikinga.
La cura i minuciositat de les joies i ornaments són un indicatiu de la importància de l’artesania, així com de la preocupació per l’estètica i la imatge personal. La gran quantitat d’estris i objectes relacionats amb l’activitat agrícola reflecteixen la importància de la granja i la família con a nuclis de les comunitats i de subsistència.
Pel que fa a la cultura, eren un poble avançat, tenien un sistema propi d’escriptura, l’alfabet rúnic “futhark”, i algunes comunitats van desenvolupar sistemes de gestió i govern assemblearis, com l’Allthing islandès, que es considera el precursor dels parlaments democràtics.
La religió i els déus també tenien un paper molt destacat en un model politeista similar al de grecs i romans. Les dues famílies de divinitats, Aesir i Vanir, eren els protagonistes de nombrosos conflictes mítics. Molts amulets i joies imiten la forma del martell de Thor i molts topònims escandinaus deuen l’origen del seu nom a algun dels déus, principalment a Odín i Thor, en un tribut a les divinitats que arriba fins als nostres dies.
Dels elements destacats de l’exposició criden especialment l’atenció les pedres rúniques i les sepulcrals, tan per la seva envergadura com pels motius que les decoren. En alguns casos contenen poemes escrits en nòrdic antic combinats amb motius abstractes i en d’altres gravats que il·lustren escenes mitològiques, com la pedra d’Smiss de l’illa de Gotland, on s’hi distingeix clarament la silueta d’un vaixell “drakkar”.
Mitologia de Valhalla en una pedra sepulcral (esquerra) i dues pedres rúniques (dreta).
Potser es podria haver explotat més el vessant nàutic. Els diagrames mostren les representacions dels diferents tipus de vaixells, hi ha vídeos de rèpliques dels vaixells Skuldelev navegant a la badia de Roskilde (Dinamarca) i també una representació abstracta de l’esquelet d’un vaixell mitjançant fils i els claus que uneixen les traques, però de ben segur que et quedaràs amb ganes de més. Si és així, Noruega, amb el Museu Víking d’Oslo, i Dinamarca, amb el Museu Víking de Roskilde, poden ser dues destinacions molt interessants per a propers viatges.
Representació abstracta de l’esquelet d’un vaixell víking.
Fins aleshores, l’exposició “Víkings” et farà viatjar en el temps i t’aproparà el fascinant univers de les sagues nòrdiques i l’èpica que les envolta, a més de descobrir-te curiositats de la vida d’aquesta cultura nòrdica.
Follow
About the Author
companysdeviatge Bloc de viatges de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viatges) i Jordi Bosch Díez (traductor i guionista). Blog de viajes de Susanna Rodríguez Rafí (periodista de viajes) y Jordi Bosch Díez (traductor y guionista).
